Vés al contingut principal

39% / Avorrida

39%. Amb astorament creixent assistim a l’apropiació del país per part del dependentisme. Potser en som culpables, en haver acceptat després del 27-S la retòrica del 48%. Des de la premsa catalana del Règim a la vicepresidenta espanyola, no hi ha dia en el qual no s’afirmi que l’independentisme no gaudeix de legitimitat per manca d’un suport social majoritari. Convindria que no ens ho deixéssim dir amb aquesta alegria. Nosaltres n’hem d’oposar el seu 39%. Els agradi o no, a les darreres (i confiem que últimes!) eleccions autonòmiques els contraris a la independència de Catalunya no van arribar ni al quaranta per cent dels vots. Repetim-ho cada dia. Són ells que no representen la majoria del país. Sí, això que dic és molt obvi però ells treballen cada dia per construir un relat paral·lel a la realitat que justifiqui la liquidació de les institucions que sí representen la majoria. Expliquem-ho incansablement.

AVORRIDA. Sí, avorrida com està, Andrea Levy ens ha ofert aquests dies un penós espectacle d’ignorància des de la tribuna del Parlament. Especialment patètic per la supèrbia d’un to pretesament alliçonador mentre es desconeixen els elements més bàsics de la història de la casa on és. En el concepte ademocràtic propi del Partido Popular, l’autonomia política no neix del desig de Catalunya com a comunitat política històrica (la seva existència ha estat respectada fins i tot en els temps més ferotges de repressió), sinó del fet que hi apareix en una llei espanyola. Però, més enllà dels principis bàsics, està la realitat dels fets: la Generalitat actual va ser restablerta (amb la seva legitimitat d’època republicana), amb el retorn del president Tarradellas el 23 d’octubre de 1977, més d’un any abans de l’aprovació en referèndum de la Constitució que va establir el Règim del 78 postfranquista encara vigent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…