Ves al contingut principal

Cara / Desbordats

CARA. Molts, descontents amb la línia editorial dels informatius de la televisió pública catalana, han atribuït la tria de Vicent Sanchís com a nou director al propòsit governamental de redreçar-la. Desgraciadament, em sembla que, com en el cas dels Mossos d’Esquadra, ja fem tard per a arreglar segons quines coses, que es coven des de fa molts i molts anys i la solució de les quals no es pot improvisar en mig any. Al contrari, potser la decisió de posar un home del seu perfil respon a l’intent d’arribar al moment decisiu, almenys, amb gent disposada a posar-hi la cara, a jugar-se-la tant com calgui. Com en el cas de la policia catalana, el control dels mitjans públics de comunicació serà clau el dia D a la hora H. I en cas de derrota, qui vagi al davant en pagarà les conseqüències. A TV3 Vicent Sanchís assumeix el repte. Potser per a la nostra policia nacional hauríem d’esperar un perfil semblant.

DESBORDATS. El cap dels socialistes espanyols al Parlament europeu, el veterà Ramon Jáuregui ha hagut de reconèixer que la posició espanyola s’ensorra a Europa. Naturalment, els mitjans han fet titular de la seva afirmació que la Unió Europea no té cap interès en la independència de Catalunya. Només faltaria. Per què hauria de tenir-ne cap d’interès a canviar l’statu quo? La qüestió és que, com sempre ha defensat l’independentisme enmig de les acusacions més sonores d’estar practicant l’engany, Jauregui diu ara que la Unió, cito literal, “respeta el proceso soberanista e incluso es proclive a entender que el derecho a decidir es incuestionable”. Atenció, in-qües-tio-na-ble. Haver tornat (una altra vegada) a la casella del referèndum, tot i la victòria plebiscitària del 27-S, si més no, té un avantatge important: enforteix notablement la nostra posició a nivell internacional. I a hores d’ara ja és tan descarat que fins i tot els adversaris han de reconèixer-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…