Vés al contingut principal

Casa / Convocatòria

CASA. La setmana ha vingut marcada per l’escàndol democràtic de la vista del judici polític de Francesc Homs davant del Tribunal Suprem per causa del 9-N. No ha mancat la solidaritat del món polític i de la base popular independentista al carrer. La següent serà la presidenta Forcadell i això ja seran paraules majors. Potser l’esclat de tot plegat. Del judici a l’exconseller de presidència ha destacat sobretot l’escena en que el president del Tribunal li recordava que el Suprem no és casa seva. És el perfecte resum d’un Estat que fa sentir els seus ciutadans com a simples súbdits d’un poder judicial irreformat des de temps immemorial i al servei de la majoria governamental; també d’unes institucions de l’Estat que ens situen als catalans com a elements estranys. Molestem i ara que (com havien fet històricament) no poden eliminar-nos físicament, intentaran ben aviat la nostra mort legal.

CONVOCATÒRIA. Diumenge passat Societat Civil Catalana convocava una concentració a la plaça Urquinaona de Barcelona per protestar contra el “cop d’Estat” que prepara l’independentisme. Setmanes abans, “La Vanguardia” ja dedicava a la notícia un bon espai. Si totes i cadascuna de les concentracions que ha organitzat el dependentisme en els darrers anys han cridat l’atenció per la manca de concurrència en un país amb 1,5 milions de votants unionistes, aquesta en va superar tots els records. Les fonts situen entre 18 i 23 les persones assistents. Literalment. El més impressionant és que, a la vista del fracàs immens de convocatòria, els organitzadors decidissin, de totes formes, emprendre el camí de baixada cap al mar a través de la Via Laietana, donant peu a fotos patètiques que han circulat amb delit per les xarxes socials. Diuen que, a posteriori, conscients del ridícul, han intentant esborrar els rastres de la convocatòria. Guanyem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …