Ves al contingut principal

Casa / Convocatòria

CASA. La setmana ha vingut marcada per l’escàndol democràtic de la vista del judici polític de Francesc Homs davant del Tribunal Suprem per causa del 9-N. No ha mancat la solidaritat del món polític i de la base popular independentista al carrer. La següent serà la presidenta Forcadell i això ja seran paraules majors. Potser l’esclat de tot plegat. Del judici a l’exconseller de presidència ha destacat sobretot l’escena en que el president del Tribunal li recordava que el Suprem no és casa seva. És el perfecte resum d’un Estat que fa sentir els seus ciutadans com a simples súbdits d’un poder judicial irreformat des de temps immemorial i al servei de la majoria governamental; també d’unes institucions de l’Estat que ens situen als catalans com a elements estranys. Molestem i ara que (com havien fet històricament) no poden eliminar-nos físicament, intentaran ben aviat la nostra mort legal.

CONVOCATÒRIA. Diumenge passat Societat Civil Catalana convocava una concentració a la plaça Urquinaona de Barcelona per protestar contra el “cop d’Estat” que prepara l’independentisme. Setmanes abans, “La Vanguardia” ja dedicava a la notícia un bon espai. Si totes i cadascuna de les concentracions que ha organitzat el dependentisme en els darrers anys han cridat l’atenció per la manca de concurrència en un país amb 1,5 milions de votants unionistes, aquesta en va superar tots els records. Les fonts situen entre 18 i 23 les persones assistents. Literalment. El més impressionant és que, a la vista del fracàs immens de convocatòria, els organitzadors decidissin, de totes formes, emprendre el camí de baixada cap al mar a través de la Via Laietana, donant peu a fotos patètiques que han circulat amb delit per les xarxes socials. Diuen que, a posteriori, conscients del ridícul, han intentant esborrar els rastres de la convocatòria. Guanyem.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…