Ves al contingut principal

Comissions / Credibilitat

COMISSIONS. Dilluns es feia pública una enquesta de la que se’n parlava feia dies. Més de dues terceres parts dels afiliats de CCOO a Catalunya, abans de la celebració del seu congrés, responien diverses qüestions de l’actualitat laboral, social, econòmica i política. Entre les quals, la relació entre Catalunya i Espanya. Per desgràcia (hauria estat interessant!), els impulsors de l’enquesta van decidir no incloure una pregunta directa sobre la independència. Tot i així, en la resposta múltiple de preferència per un tipus d’Estat, més d’un 40% es decantaven per la independència, una resposta que acostuma a situar-se per sota dels qui votarien sí en un referèndum sobre la matèria. Certament, l’evolució de l’enquesta amb dades del mateix qüestionari d’ara fa deu i vint anys és molt espectacular: l’independentisme ja és gairebé majoritari en un espai no gaire procliu; més independentisme en els afiliats més recents i en els més formats. S’estenen els nervis.

CREDIBILITAT. Costa d’entendre la ingenuïtat amb la qual l’espanyolisme i el dependentisme català de l’statu quo analitzen la transformació d’aquets país cap a la independència. Pensar que una promesa de repescar el peix al cove pot servir, a aquestes alçades, de solució a la revolta catalana és d’un candor extraordinari. Aquesta setmana, encara que amb auto-desmetiment propi exprés, el govern espanyol ha filtrat als seus mitjans afins que la setmana vinent Mariano Rajoy vindrà a Barcelona per a anunciar grans inversions en infraestructures. El problema bàsic (més enllà de la impossibilitat material d’un Estat en fallida i aviat sense pressupost) és que després d’haver demonitzat les demandes catalanes durant cinc anys, ara resultarà insostenible fer cap mena de concessió amb cara i ulls. Però, què caram, és que ni això. El govern espanyol no té cap mena de credibilitat quan parla sobre Catalunya. Nosaltres, a pagar i a callar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…