Ves al contingut principal

Defensa / Exèrcit

DEFENSA. Poble Lliure, formació integrada dins la CUP, ha llançat aquesta setmana la proposta de crear grups de defensa territorial, encarregats de fer realitat al carrer l’aposta per la República Catalana. Evidentment, amb perfil democràtic i pacífic. A hores d’ara, amb indicis tan clars com el centenar de blindats que el MInisterio de Defensa ja ha anunciat que enviarà a Catalunya, sembla clar que caldrà mobilitzar-nos intensament per entorpir els moviments de l’adversari. Diumenge passat el mateix president apel·lava a la necessitat que ens organitzem per resistir els embats que ens esperen. Cal posar tots els mitjans necessaris per facilitar un escenari de victòria. I una vegada feta la feina des de les institucions, amb la creació d’una nova legalitat que empari el referèndum, cal assegurar que se celebra i que s’implementa el seu resultat. Aquestes dues coses seran feina de tothom i sí, convindria que aviat cadascú de nosaltres sàpiga què ha de fer i a on ha de ser-hi.

EXÈRCIT. Mentre la ministra espanyola de Defensa, María Dolores de Cospedal, anunciava al Pentàgon el major increment en despesa militar dels darrers quaranta anys (just, amb un Estat al punt de la fallida, especialment, si la Reserva Federal nord-americana augmenta els tipus d’interès), aquí, amb l’ultraespanyolista Josep Lluís Bonet i Ferrer al capdavant, la Fira de Barcelona, un veritable estat dins l’estat, passava olímpicament de les recomanacions fetes per les institucions catalanes i triplicava el seu espai de promoció al Saló de l’Ensenyament, que té lloc aquests dies a la capital catalana. La resposta a la moció del Parlament de Catalunya i a la declaració institucional de l’Ajuntament de Barcelona, tots dos demanant la seva exclusió, ha estat la presència més intensa a la fira (cent metres quadrats i una vintena de militars) des de l’inici de la seva participació en 2002. Com dient, aquí manem nosaltres. Fatxenderia colonial.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…