Ves al contingut principal

Degradació / Democràcia

DEGRADACIÓ. L’ensorrament moral del Partit dels Socialistes de Catalunya sembla no tenir aturador. Més enllà del renovat protocol de submissió al PSOE (en parlaré més avall) aquesta setmana hem vist com el seu president i alcalde de Lleida defugia la seva responsabilitat damunt l’exhibició de símbols feixistes a l’espai públic i es passava per l’entrecuix la legislació en matèria de memòria històrica amb l’objectiu de no incomodar els seus socis de govern lerrouxistes. Ha convidat tothom (ara, se n’ocuparà una empresa privada, Petrolis de Catalunya) a agafar un escala i un tornavís per a treure les plaques de l’Instituto Nacional de la Vivienda. I per a arrodonir-ho, després de portar-hi centres de flors el dia de l’aniversari de la seva exeució, els diputats del PSC a Madrid han decidit votar en contra de l’anul·lació del judici al president Companys. Amb Iceta i el seu volem més PSOE a Catalunya, sempre és possible caure més avall.

DEMOCRÀCIA. Començava la setmana amb el candidat favorit a les enquestes per dirigir el socialisme espanyol titllant de boja la majoria social i política d’un país sencer. El fet retrata la seva altíssima capacitat d’anàlisi política. Com es possible que algú que se sent cridat a dirigir un dels grans partits espanyols pensi que podrà contribuir a reconduir la situació de la Catalunya insurrecta a base d’insultar molt fort? Que aconseguirà persuadir la meitat d’un país a base de dir que tothom ha embogit. I el que és encara (si és que pots ser) molt pitjor: pretenent donar-nos lliçons de democràcia. L’ex-lehandakari Patxi el Breu, president basc a base d’un pacte amb la dreta espanyolista sustentat en l’exclusió d’una part important dels bascos, als quals es va privar de presentació política a través de la Llei de Partits. Irresponsables, per al socialisme espanyol, Catalunya és només un camp de batalla partidista.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…