Ves al contingut principal

Degradar / Despistats

DEGRADAR. Junts pel Sí i la CUP han donat pistes aquesta setmana sobre els passos precisos a fer per a aprovar les lleis necessàries per a la celebració legal del referèndum, sense donar opció a la suspensió per part del Tribunal Constitucional: naturalment, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, tot citant un editorial d’“El País” com a argument d’autoritat, s’hi han abraonat amb una facècia que darrerament acostumen a utilitzar amb abús: cada pas endavant el procés independentista afirmen solemnement que “degrada” el Parlament. L’argument resulta francament ridícul: la majoria independentista que el poble de Catalunya va escollir el 27 de setembre de 2015 és a punt de protagonitzar l’acte de sobirania més important des de la decisió de la Junta de Braços del julio de 1713 de mantenir la resistència a ultrança contra l’ocupacó borbònica. Francament, dir-ne d’això degradació és molt sorprenent, sobretot si un es reclama (alguns dies) sobiranista.

DESPISTATS. D’entre les veus dependentistes a Catalunya destaca de fa anys la de Manuel Manchón a “EconomíaDigital”. Senzillament impressionant. Us recomano vivament el seu article de dilluns, titulat, “Rajoy renuncia a suspender la autonomía catalana”. És la demostració empírica de com els adversaris de la llibertat de Catalunya es neguen acceptar que som a pocs mesos de la desconnexió, que només podran aturar per la força. Profundament neguitejats per l’acord de pressupostos (l’enfrontament havia de fer volar el procés), continuen interpretant la realitat en clau de noves eleccions (el PDeCAT amb Artur Mas i Junqueras que s’hi veu guanyador), sense entendre que pel juny el Parlament de Catalunya aprovarà per via d’urgència la Llei de Transitorietat Jurídica i el quietista Mariano Rajoy haurà de decidir si deixa passar o intervé per evitar la celebració d’un referèndum que, amb la victòria independentista, suposarà el naixement automàtic de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…