Vés al contingut principal

Degradar / Despistats

DEGRADAR. Junts pel Sí i la CUP han donat pistes aquesta setmana sobre els passos precisos a fer per a aprovar les lleis necessàries per a la celebració legal del referèndum, sense donar opció a la suspensió per part del Tribunal Constitucional: naturalment, Joan Coscubiela i Lluís Rabell, tot citant un editorial d’“El País” com a argument d’autoritat, s’hi han abraonat amb una facècia que darrerament acostumen a utilitzar amb abús: cada pas endavant el procés independentista afirmen solemnement que “degrada” el Parlament. L’argument resulta francament ridícul: la majoria independentista que el poble de Catalunya va escollir el 27 de setembre de 2015 és a punt de protagonitzar l’acte de sobirania més important des de la decisió de la Junta de Braços del julio de 1713 de mantenir la resistència a ultrança contra l’ocupacó borbònica. Francament, dir-ne d’això degradació és molt sorprenent, sobretot si un es reclama (alguns dies) sobiranista.

DESPISTATS. D’entre les veus dependentistes a Catalunya destaca de fa anys la de Manuel Manchón a “EconomíaDigital”. Senzillament impressionant. Us recomano vivament el seu article de dilluns, titulat, “Rajoy renuncia a suspender la autonomía catalana”. És la demostració empírica de com els adversaris de la llibertat de Catalunya es neguen acceptar que som a pocs mesos de la desconnexió, que només podran aturar per la força. Profundament neguitejats per l’acord de pressupostos (l’enfrontament havia de fer volar el procés), continuen interpretant la realitat en clau de noves eleccions (el PDeCAT amb Artur Mas i Junqueras que s’hi veu guanyador), sense entendre que pel juny el Parlament de Catalunya aprovarà per via d’urgència la Llei de Transitorietat Jurídica i el quietista Mariano Rajoy haurà de decidir si deixa passar o intervé per evitar la celebració d’un referèndum que, amb la victòria independentista, suposarà el naixement automàtic de la República Catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…