Ves al contingut principal

Dissolució / Elevació

DISSOLUCIÓ. La trajectòria dels darrers anys del PSC constitueix una mena de compendi gairebé perfecte del procés de defunció del catalanisme autonomista. De la defensa del dret a decidir dels temps d’en Pere Navarro a l’absorció per part del PSOE sota el disciplinadíssim militant espanyolista Miquel Iceta. El socialisme català ha decidit fer-se l’hara-kiri complet. La seva deriva nihilista ensenya de manera eloqüent, per moltes pel·lícules irreals que vulguin explicar-nos, quina és l’única alternativa real a l’independentisme: la completa dissolució. El PSC ha decidit (més ben dit, Iceta en solitari, sense assentiment, que se sàpiga, de cap òrgan del partit) que, a partir d’ara, serà el seu homòleg espanyol qui marcarà l’horitzó nacional del partit i els límits pel que fa a les seves aliances. I això només deixa un futur: la residualització dins el magma transversal, ja minoritari i, a sobre, en regressió del dependentisme a Catalunya.

ELEVACIÓ. De forma inesperada, l’artista i activista Simona Levi es declarava obertament independentista aquesta setmana, amb un “o ens independitzem o acceptem la prepotència de Madrid i callem” al diari Ara. Des del seu blog proposava, a més, algunes consideracions metodològiques per al debat sobre el nou país molt interessants, que val la pena llegir. Sobretot, un punt de partida essencial, capaç de desbordar els nostres adversaris: “quina cara se li posaria a la caverna si ja no haguéssim de defensar el referèndum (perquè per descomptat es farà) i només parléssim dels continguts i de la vida a la futura República de Catalunya?”. És exactament això: deixem de comprar en el debat públic cada dia el marc mental de dubte que beneficia els nostres adversaris i passem a fer una proposta de quin i com serà el procés de construcció de la nova República.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…