Ves al contingut principal

Equidistància / Estelada

EQUIDISTÀNCIA. Més enllà del Tripartit dependentista que escassament supera el 30% a Catalunya i governa Espanya amb majoria extra-absoluta, una part dels sectors no independentistes del nostre país malden per oferir un posat equidistant. De Joan Boada a Joan Subirats, mentre el Regne d’Espanya comença a desencadenar la repressió i a degradar cada dia de manera més patent les llibertats democràtiques. Es tracta de restar-ne al mig posant al mateix nivell botxins i víctimes, els qui volen exercir drets fonamentals i els qui els limiten. Tot amb un argumentari que fa pena: els independentistes enganyen si preparen la desconnexió i també enganyen si no la preparen. El moment culminant s’apropa, cap a les fogueres de Sant Joan, i caldrà prendre partit. El millor de tot plegat és que s’acabarà aquesta immoralitat de l’equidistància i segons qui quedarà partit pel mig.

ESTELADA. La setmana ha portat la rebregada parcial (veurem si la fiscalia presenta recurs a instàncies superiors) a l’enjudiciament de l’alcaldessa de Berga per mantenir l’estelada al balcó consistorial en jornada d’eleccions. Una causa surrealista en considerar (tal i com Societat Civil Catalana no es cansa de reiterar en les demandes que presenta per tot arreu) propaganda electoral la lliure exposició de la bandera històrica de l’independentisme, més acceptada que l’estanquera que, en canvi, sí s’imposa a tothom per la força. Un ridícul enorme, el d’arribar a la gravetat d’un acte com la detenció d’una alcaldessa per a acabar en arxivament a la primera de canvi. Un veritable tret al peu, si es confirma, que permetria avalar legalment l’evident legitimitat de penjar l’estelada allà on hom vulgui i el dia que vulgui. Felicitats, Montse Venturós, molt sovint només es pot guanyar anant per la via del mig. I això val especialment per a la independència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…