Ves al contingut principal

Escenaris / Existir

ESCENARIS. Alhora que el Deutsche Bank donava per descomptat públicament que el referèndum tindrà lloc a Catalunya perquè si es prepara bé (com s’hi està preparant) serà inviable aturar-lo, CaixaBank tancava un acord de patrocini amb el Real Madrid fins el 2020. Segons sembla, el govern català ha vist en el compromís de l’entitat financera de la Diagonal un intent molt clar d’evitar les conseqüències d’un possible boicot anti-català en un escenari real d’independència més o menys immediat. Si tothom es prepara per al que ve, les conseqüències de la realitat d’on venim resulten ben punyents, mentre algunes informacions anuncien que l’Estat espanyol està camuflant les seves veritables xifres astronòmiques de deute a la Unió Europea, algun mitjà quantificava en fins a 90.000 els catalans afectats per la manca d’aportacions del govern de Madrid al finançament de la Llei de la Dependència.

EXISTIR. Mentre Podemos encetava una revolta de final incert contra el projecte de confluència que miren d’imposar els Comuns i Iniciativa, Xavier Domènech agafava l’avió i es plantava a Brussel·les per demostrar que fan alguna cosa pel referèndum. Bé. Naturalment, la lliçó immediata era que no cal posar terminis i la frase corprenedorament revolucionària i trencadora, que "les urgències per aconseguir drets no són bones". El més sorprenent, però, de l’estada del cap de llista dels Comuns al Parlament europeu ha estat la seva insistència en un referèndum que compti amb reconeixement internacional. Resulta inversemblant que algú pensi que ningú avalarà a l’avançada un referèndum contra la posició negacionista del Govern espanyol. El món no reconeix mai coses que no existeixen. Només una vegada fet el referèndum, de guanyar-lo i d’exercir efectivament el control del territori, els altres estats reconeixeran la validesa del referèndum. Mai abans. La resta, excuses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…