Ves al contingut principal

Europa / Gandhians

EUROPA. En efecte, tot el que hem conegut sobre el dictamen de la Comissió Venècia del Consell d’Europa en relació a la reforma del Tribunal Constitucional per atribuir-li funcions sancionadores és per sucar-hi pa. Tot i les intenses pressions sobre l’organisme, el Regne d’Espanya no ha pogut evitar una rebregada de primer magnitud: l’alt organisme europeu acusa l’Estat espanyol de posar el màxim tribunal en situació d’ésser considerat (amb raó) jutge i part, i l’amonesta pel fet de pretendre sancionar representants electes de la sobirania popular, abundant en la idea que un conflicte polític no es pot resoldre per la via de la toga. El prestigi internacional dels nostres veïns cau a plom, tal i com la reacció de la premsa mundial a la condemna pel 9-N ha deixat veure ben clarament. Que Espanya adduís en la seva defensa, com a exemple homologable a Europa, el cas de Moldàvia, ja deixa ben clar quin és el nivell. 

GANDHIANS. Amb el consegüent pànic del dependentisme, el cap de setmana passat el diari comtal s’hi referia a un document del consell d’assemblees territorials, sectorials i d’exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana que prepara la gran mobilització al carrer del dia decisiu. Caldrà “mobilitzacions permanents”, “acampades indefinides” i “l’ocupació d’infraestructures” clau del país. En definitiva, optar per la “resistència passiva”. Són els escenaris gandhians dels quals se n’ha parlat sovint. Davant les directrius polítiques del govern espanyol i la incògnita de a les ordres de quina legalitat se situarà la Policia de Catalunya, convé que tots els qui volem la llibertat del país siguem conscients que aquest gran pols que lliurem a l’Estat espanyol es decidirà molt probablement, de manera pacífica i democràtica, al carrer: només una gran, activa i persistent participació permetrà el control del territori per part de les institucions catalanes fins al dia del referèndum.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…