Ves al contingut principal

Europa / Gandhians

EUROPA. En efecte, tot el que hem conegut sobre el dictamen de la Comissió Venècia del Consell d’Europa en relació a la reforma del Tribunal Constitucional per atribuir-li funcions sancionadores és per sucar-hi pa. Tot i les intenses pressions sobre l’organisme, el Regne d’Espanya no ha pogut evitar una rebregada de primer magnitud: l’alt organisme europeu acusa l’Estat espanyol de posar el màxim tribunal en situació d’ésser considerat (amb raó) jutge i part, i l’amonesta pel fet de pretendre sancionar representants electes de la sobirania popular, abundant en la idea que un conflicte polític no es pot resoldre per la via de la toga. El prestigi internacional dels nostres veïns cau a plom, tal i com la reacció de la premsa mundial a la condemna pel 9-N ha deixat veure ben clarament. Que Espanya adduís en la seva defensa, com a exemple homologable a Europa, el cas de Moldàvia, ja deixa ben clar quin és el nivell. 

GANDHIANS. Amb el consegüent pànic del dependentisme, el cap de setmana passat el diari comtal s’hi referia a un document del consell d’assemblees territorials, sectorials i d’exteriors de l’Assemblea Nacional Catalana que prepara la gran mobilització al carrer del dia decisiu. Caldrà “mobilitzacions permanents”, “acampades indefinides” i “l’ocupació d’infraestructures” clau del país. En definitiva, optar per la “resistència passiva”. Són els escenaris gandhians dels quals se n’ha parlat sovint. Davant les directrius polítiques del govern espanyol i la incògnita de a les ordres de quina legalitat se situarà la Policia de Catalunya, convé que tots els qui volem la llibertat del país siguem conscients que aquest gran pols que lliurem a l’Estat espanyol es decidirà molt probablement, de manera pacífica i democràtica, al carrer: només una gran, activa i persistent participació permetrà el control del territori per part de les institucions catalanes fins al dia del referèndum.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…