Ves al contingut principal

Expulsats / Falsos

EXPULSATS. Com a la resta d’esports on ha pogut, el govern i els estaments federatius espanyols han maniobrat per a aconseguir l’expulsió de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) de les competicions al màxim nivell internacional. Nosaltres no volem que els espanyols no puguin competir com a espanyols, fins i tot, si també són catalans. Espanya, sí; de cap manera vol consentir que els catalans competeixin com a catalans. És així que la xertolina d’origen neerlandès Ragna Dabats ha hagut de renunciar a representar Catalunya i ha corregut el Mundial de Raquetes de Neu que es disputava a Saranac Lake (Estats Units) sota els colors del seu país de naixement. Això sí, lluint durant tota la cursa l’estelada al cap. Mentre el Comitè Olímpic Català es prepara per a assumir les funcions de representació internacional, cal agrair testimonis com el seu o el de la Laia Andreu, que ha renunciat a competir-hi.

FALSOS. Fent-se ressò d’informacions filtrades d’un sumari judicial suposadament secret al diari “El Mundo”, la gran premsa catalana i els mitjans de comunicació públics han reproduït a raig fet el testimoni d’un empresari anònim i protegit que implicaria Artur Mas, abans de ser president, en el cobrament de donatius a CDC per obres d’Adif i en temps del Tripartit. Tot plegat molt estrany. A les poques hores, el diari “Publico.es” (no pas la premsa del país) donava a conèixer les gravacions en les quals un “broker” francès explicava com havia estat convidat pels serveis de seguretat espanyols, a instàncies del ministre de l’Interior, a denunciar falsament líders independentistes, amb el propòsit de destruir la seva carrera política. Una de les pitjors xacres de l’Estat espanyol és la d’haver-se carregat qualsevol mena de credibilitat davant les acusacions de corrupció, amb el seu fastigós ús i abús polític i partidista permanent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…