Ves al contingut principal

Famílies / Garanties

FAMÍLIES. Amb el seu elevadíssim nivell habitual, Xavier Sardà es despatxava aquest cap de setmana amb una entrevista que deixava un titular de traca i mocador: “hay 200 familias de Barcelona a las que la independencia les vendría muy bien”. Ja se sap, està de promoció del seu darrer llibre i cal dir-les ben grosses. La idea que l’independentisme és un invent de les elits, encara que faci molt servei d’higiene mental a progres amb mala consciència, és una afirmació empíricament falsa. Bàsicament, perquè de les famoses 400 famílies (perquè les clàssiques eren 400, no?), 398 són contràries a la independència. Són de les que pensen que, abans de la traïció d’Artur Mas, estaven la mar de tranquil·les. Només cal anar a repassar els resultats del 27-S al barri de Pedralbes, on viuen els 200 d’en Sardà, i on el PP i Ciudadanos van obtenir el 45,5% dels vots.

GARANTIES. La premsa unionista suca i suca pa en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la partida per al Referèndum als pressupostos. És de veritable justícia poètica, extremadament deliciós, que la sentència que tan agrada a segons qui sigui justament la que habilita la majoria parlamentària independentista a ignorar-lo. Però, sobretot, crida l’atenció la desesperació del dependentisme mediàtic i polític català: pensar que un document d’aquesta mena pot aturar el Referèndum supera tots els límits del ridícul. L’autodeterminació dels pobles és un principi reconegut i emparat per la legislació internacional, el Parlament ha afirmat des del 1989 que Catalunya no hi renuncia i des del 9 de novembre de 2015 ha aprovat que inicia el procés per al seu exercici, però no, ara ho deixarem córrer, perquè no tenim la conformitat del Consell de Garanties Estatutàries de la colònia. De riure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…