Famílies / Garanties

FAMÍLIES. Amb el seu elevadíssim nivell habitual, Xavier Sardà es despatxava aquest cap de setmana amb una entrevista que deixava un titular de traca i mocador: “hay 200 familias de Barcelona a las que la independencia les vendría muy bien”. Ja se sap, està de promoció del seu darrer llibre i cal dir-les ben grosses. La idea que l’independentisme és un invent de les elits, encara que faci molt servei d’higiene mental a progres amb mala consciència, és una afirmació empíricament falsa. Bàsicament, perquè de les famoses 400 famílies (perquè les clàssiques eren 400, no?), 398 són contràries a la independència. Són de les que pensen que, abans de la traïció d’Artur Mas, estaven la mar de tranquil·les. Només cal anar a repassar els resultats del 27-S al barri de Pedralbes, on viuen els 200 d’en Sardà, i on el PP i Ciudadanos van obtenir el 45,5% dels vots.

GARANTIES. La premsa unionista suca i suca pa en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la partida per al Referèndum als pressupostos. És de veritable justícia poètica, extremadament deliciós, que la sentència que tan agrada a segons qui sigui justament la que habilita la majoria parlamentària independentista a ignorar-lo. Però, sobretot, crida l’atenció la desesperació del dependentisme mediàtic i polític català: pensar que un document d’aquesta mena pot aturar el Referèndum supera tots els límits del ridícul. L’autodeterminació dels pobles és un principi reconegut i emparat per la legislació internacional, el Parlament ha afirmat des del 1989 que Catalunya no hi renuncia i des del 9 de novembre de 2015 ha aprovat que inicia el procés per al seu exercici, però no, ara ho deixarem córrer, perquè no tenim la conformitat del Consell de Garanties Estatutàries de la colònia. De riure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)