Ves al contingut principal

Guerrilla / Impotents

GUERRILLA. Romaric Godin, un dels periodistes estrangers que més hi toca en referir-se a Catalunya, ha escrit aquesta setmana a “La Tribune” sobre el fracàs del que ell denomina l’estratègia de “guerrilla judicial” del govern espanyol. A hores d’ara és ben evident, l’encalçament via tribunals contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau no ha servit absolutament de res. Les democràcies més madures d’Europa estan estupefactes: al Parlament britànic aviat es discutirà una moció contra la persecució judicial del 9-N i a la màxima cambra belga, el govern ja ha hagut de respondre amb evasives una pregunta en el mateix sentit. Totes aquestes notícies acumulades manifesten clarament que la posició catalana està guanyant la batalla de la raó moral: el camí per justificar la secessió en base a la limitació dels drets democràtics fonamentals continua avaçant i la guerrilla judicial de la Brigada Aranzadi no fa sinó enfortir-la.

IMPOTENTS. En el seu comiat, el president del Tribunal Constitucional ha admès obertament que la institució no podrà resoldre el problema català per la via repressiva. En una inexplicable clatellada a l’estratègia del govern espanyol, autor de tots els recursos contra les institucions i els líders catalans perseguits, Francisco Pérez de los Cobos opina que les sentències i provisions del TC no han servit de cap manera per a restablir a Catalunya el respecte a la Constitució del 78. Això sí, no entén que va ser la sentència contra l’Estatut de Catalunya la que va trencar l’equilibri fins aleshores existent, amb el cop d’estat del que parla el catedràtic sevillà Javier Pérez Royo. Semblant manifestació d’impotència retrata quin és el moment polític: Espanya no pensa ni canviar ni oferir res, només espera una rendició incondicional. Quan s’adoni que està caient pel precipici el seu braceig resultarà molt patètic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…