Ves al contingut principal

Guerrilla / Impotents

GUERRILLA. Romaric Godin, un dels periodistes estrangers que més hi toca en referir-se a Catalunya, ha escrit aquesta setmana a “La Tribune” sobre el fracàs del que ell denomina l’estratègia de “guerrilla judicial” del govern espanyol. A hores d’ara és ben evident, l’encalçament via tribunals contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau no ha servit absolutament de res. Les democràcies més madures d’Europa estan estupefactes: al Parlament britànic aviat es discutirà una moció contra la persecució judicial del 9-N i a la màxima cambra belga, el govern ja ha hagut de respondre amb evasives una pregunta en el mateix sentit. Totes aquestes notícies acumulades manifesten clarament que la posició catalana està guanyant la batalla de la raó moral: el camí per justificar la secessió en base a la limitació dels drets democràtics fonamentals continua avaçant i la guerrilla judicial de la Brigada Aranzadi no fa sinó enfortir-la.

IMPOTENTS. En el seu comiat, el president del Tribunal Constitucional ha admès obertament que la institució no podrà resoldre el problema català per la via repressiva. En una inexplicable clatellada a l’estratègia del govern espanyol, autor de tots els recursos contra les institucions i els líders catalans perseguits, Francisco Pérez de los Cobos opina que les sentències i provisions del TC no han servit de cap manera per a restablir a Catalunya el respecte a la Constitució del 78. Això sí, no entén que va ser la sentència contra l’Estatut de Catalunya la que va trencar l’equilibri fins aleshores existent, amb el cop d’estat del que parla el catedràtic sevillà Javier Pérez Royo. Semblant manifestació d’impotència retrata quin és el moment polític: Espanya no pensa ni canviar ni oferir res, només espera una rendició incondicional. Quan s’adoni que està caient pel precipici el seu braceig resultarà molt patètic.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…