Vés al contingut principal

Imaginació / Titanic

IMAGINACIÓ. El cap de la policia política organitzada pel govern Rajoy, el comissari Eugenio Pino declarava també aquesta setmana davant del jutge de l’Audiència Nacional espanyola José de La Mata enmig d’un mar de fugides d’estudi, silencis i contradiccions. Fou incapaç d’aclarir l’origen del famós llapis de memòria que incriminaria els Pujol i acceptà que la seva investigació s’havia basat en la seva “imaginació poderosa com a policia”. L’esperpèntica compareixença del durant molt temps número tres del Ministerio del Interior de Fernández Díaz, és un altre exemple de l’ús polític de les institucions per part d’un govern que es passa el dia invocant l’Estat de dret. Un eloqüent testimoni de la tendència a construir acusacions inconsistents (barreja d’uns pocs elements versemblants amb d’altres evidentment inventats) amb el propòsit de fer-ne un ús exclusivament polític i electoral, encara que aquesta pràctica acabi ensorrant la investigació judicial d’uns fets que sí mereixerien càstig.

TITANIC. Mentre el seu director es passejava entre l’”establishment” del Cercle del Liceu que atorgava la seva medalla d’or a la reina Sofia de Grècia, es coneixien noves dades de l’espectacular naufragi del diari dels Godó. El gran transatlàntic de la premsa catalana perd pràcticament vuit mil lectors cada any: a aquest ritme li’n queden just tres anys i mig de vida. Si el gener de 2014 venia al quiosc 46.600 exemplars, ara cau a menys de 27.000. El procés de desconnexió de “La Vanguardia” de la realitat a la qual aspira a representar és galopant. La influència del mitjà en la configuració de l’opinió pública cau en picat, a desgrat d’aquells que voldrien que fos punta de llança de la rectificació catalana,. Aquesta setmana hem sabut també que el gran actiu del comte, Josep Cuní, no veurà renovat el seu contracte a partir de l’estiu. El seu programa, pagat a preu d’or, no supera la quota de pantalla del Canal 3/24.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …