Ves al contingut principal

Inspeccions / Legal

INSPECCIONS. De fet, no és nou. Aquests dies hem conegut les dades de persecució contra el frau fiscal i es mantenen les mateixes constants. És un any més, en el qual l’espoli no només s’executa a base de limitar al màxim la inversió a Catalunya, tant en infraestructures com en serveis; l’espoli és també el resultat de passar el rasclet amb una activitat ingent d’inspecció, que ningú no pot moralment discutir. Com en el cas de la corrupció, es lluita contra el frau de manera selectiva. El Millet de CDC sí, el de la FAES d’Aznar, no. La legió d’inspectors que viuen i treballen a Catalunya han aconseguit aflorar 2.643 MEUR de frau fiscal gràcies al control sobretot de professionals i societats. Excel·lent, si no fos perquè la recaptació a Espanya via inspeccions ha caigut un 5% en el mateix període. Es cobren dues peces a la vegada: recapten més per a l’AVE i demostren que els catalans som més corruptes.

LEGAL. A manca de valors d’autèntica solidesa democràtica (un estat només se sosté per l’assentiment dels governats) hem sentit i sentirem la mateixa música fins a l’extenuació: que ells tenen la legalitat de la seva banda (a parts iguals, per la superioritat demogràfica i militar de fa segles) i pensen imposar-la al preu que sigui: el 155, el 115 o el que calgui. Però el paroxisme del legalisme dependentista arribava aquest dilluns quan, en resposta a la carta conjunta de Puigdemont i Junqueras, publicada al diari “El País”, en demanda (enèsima) d’un referèndum negociat, el quietista president espanyol Mariano Rajoy responia que no es pot negociar res que sigui il·legal. No, segur, com ara, des de fa quaranta anys fins a avui mateix, el divorci, l’eutanàsia, la reproducció assistida, la gestació subrogada, els partits polítics o el dret de manifestació? Com Gibraltar espanyol?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…