Ves al contingut principal

Inspeccions / Legal

INSPECCIONS. De fet, no és nou. Aquests dies hem conegut les dades de persecució contra el frau fiscal i es mantenen les mateixes constants. És un any més, en el qual l’espoli no només s’executa a base de limitar al màxim la inversió a Catalunya, tant en infraestructures com en serveis; l’espoli és també el resultat de passar el rasclet amb una activitat ingent d’inspecció, que ningú no pot moralment discutir. Com en el cas de la corrupció, es lluita contra el frau de manera selectiva. El Millet de CDC sí, el de la FAES d’Aznar, no. La legió d’inspectors que viuen i treballen a Catalunya han aconseguit aflorar 2.643 MEUR de frau fiscal gràcies al control sobretot de professionals i societats. Excel·lent, si no fos perquè la recaptació a Espanya via inspeccions ha caigut un 5% en el mateix període. Es cobren dues peces a la vegada: recapten més per a l’AVE i demostren que els catalans som més corruptes.

LEGAL. A manca de valors d’autèntica solidesa democràtica (un estat només se sosté per l’assentiment dels governats) hem sentit i sentirem la mateixa música fins a l’extenuació: que ells tenen la legalitat de la seva banda (a parts iguals, per la superioritat demogràfica i militar de fa segles) i pensen imposar-la al preu que sigui: el 155, el 115 o el que calgui. Però el paroxisme del legalisme dependentista arribava aquest dilluns quan, en resposta a la carta conjunta de Puigdemont i Junqueras, publicada al diari “El País”, en demanda (enèsima) d’un referèndum negociat, el quietista president espanyol Mariano Rajoy responia que no es pot negociar res que sigui il·legal. No, segur, com ara, des de fa quaranta anys fins a avui mateix, el divorci, l’eutanàsia, la reproducció assistida, la gestació subrogada, els partits polítics o el dret de manifestació? Com Gibraltar espanyol?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…