Ves al contingut principal

Llibertinatge / Pagar

LLIBERTINATGE. El president del Tribunal Constitucional espanyol, l’exmilitant popular Francisco Pérez de los Cobos, ha afirmat en una entrevista de comiat concedida a un mitjà de la colònia, que “la democràcia no consisteix a votar sobre tot i quan hom vulgui”. On s’és vist! Els qui manen a Espanya, és a dir, bàsicament, la confluència entre l’herència feixista, els llinatges funcionarials castellans i els interessos descarnats de la llotja del Bernabeu, ens avisen cruament que què és això de pretendre una democràcia de debò. Quan el president de la màxima institució d’un país manifesta un capteniment així, quin camí ens posa al davant que no sigui el de desitjar encara més una República Catalana al servei de tothom. Clar que un home que afirma que durant el seu mandat “la imatge pública del Tribunal ha millorat significativament” és difícilment superable. I com a cirereta, aquesta afirmació insultant: “la legitimitat del Parlament de Catalunya deriva de la Constitució”.

PAGAR. Les repercussions de la sentència pel 9-N afecten sobretot de manera pràctica l’exconsellera Rigau, avui diputada al Parlament de Catalunya. Quan arribi la condemna en ferm, ratificada (o corregida i augmentada pel Tribunal Suprem, afinada per la fiscalia) caldrà que la majoria independentista arbitri la manera més intel·ligent de no acatar. Efecte pràctic i crematístic poden tenir les multes que els han estat imposades. S’han sentit veus partidàries de compartir la despesa, com a una manera solidària de demostrar que som els 2,3 milions de catalans que vàrem anar a votar el 27-S els qui ens sentim perseguits, amenaçats i represaliats. Francament, ateses les breus penes de presó que la sentència preveu per l’impagament, potser caldria demanar als afectats encara una mica més: si el judici ja ha provocat incomprensió arreu del món, les imatges de la seva entrada a presó serien autèntica pólvora. Però compte, que sé que demano massa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…