Ves al contingut principal

Parlaments / Perdó

PARLAMENTS. Una nova setmana d’alegries en el front exterior. L’afirmació que el problema català és un afer intern espanyol és ja surrealisme, molt abans del que calia esperar (sense cap trencament real encara). Dilluns el diputat del Partit Democràtic italià Marco Miccoli, exhortava Espanya a negociar una sortida política acceptable per als catalans. Hores després coneixíem la notícia que el Parlament Britànic crearà un intergrup amb presència de tots els grans partitd per abordar i debatre la qüestió catalana. “The Case of the Catalans” truca novament a la porta tres segles després. Finalment, dijous, el Govern i el Parlament català rebien quatre diputats de l’Assemblea Nacional francesa (de tot l’espectre ideològic, a banda del FN de Marine Le Pen), interessats a conèixer de primera mà la situació del nostre país. I mentre tot això passava a Europa, a Madrid els grups del Règim del 78, el PPSOECs, es negaven a parlar amb els representants del Pacte Nacional pel Referèndum.

PERDÓ. La presentadora de notícies de la Sexta, la catalana Cristina Villanueva ha saltat aquests dies a l’actualitat arran de la seva patinada lingüística en “primer time”. Ella va trobar d’allò més normal haver de disculpar-se públicament, després d’haver saludat amb un “bona vesprada” a l’habitual corresponsal de la cadena al País Valencià, circumstancialment desplaçat a la veïna Múrcia. Villanueva va demanar excuses pel seu “error” amb una expressió de traca: per si havia ferit la sensibilitat d’algun espectador. Compte, eh, que sentir el català pot arribar a provocar danys irreparables als timpans de qualsevol castellà monolingüe de bé. Certament, els propis catalanoparlants, amb la síndrome d’Estocolm congènita de poble ocupat que ens caracteritza, acostumem a ser els principals adversaris de la nostra llengua: ella mateixa va reconèixer a la Terribas al dia següent que ningú no s’hi havia queixat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…