Ves al contingut principal

Pensament / Repetició

PENSAMENT. El Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns rebutjar els dos recursos presentats per la magistrada de l’Audiència de Barcelona Àngels Vivas contra l’acord del Consell General del Poder Judicial de nomenament d’Antonio Recio com a president de l’Audiència de Barcelona. La jutge Vivas havia denunciat la vulneració dels seus drets fonamentals en haver estat discriminada pel fet de ser dona i d’haver signat el manifest dels trenta-tres juristes catalans en favor del dret a decidir. Amb la seva habitual desinhibició el Suprem avala que els posicionaments polítics dels jutges no han de ser objecte de sanció (si no et dius Santiago Vidal) però que sí poden tenir-se en compte a l’hora de seleccionar candidats a les places de govern de l’àmbit judicial. Aquí, com en tot, els sobiranistes catalans hem de sotmetre’ns a les institucions espanyoles i sufragar-les, però mai exercir-ne el poder des de les nostres pròpies conviccions.

REPETICIÓ. Sense esperar cap mena d’acord, la líder dels independentistes escocesos i primera ministra, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquesta setmana que demanarà al Parlament del seu país, on gaudeix de majoria, que iniciï els tràmits per a la celebració d’un segon referèndum d’independència entre la tardor de 2018 i la primavera de 2019, just abans que es certifiqui el Brexit. De moment, la “premier” britànica ha titllat de poc seriosa la proposta, mentre el líder laborista ha anunciat que tot i considerar-la negativa i de que els diputats laboristes al Parlament escocès hi votaran en contra, si la proposta surt endavant, no s’hi aposaran a Westminster. Un respecte al 46,5% dels vots del SNP, que els socialistes catalans no deparen al 47,8% de la suma Junts pel Sí-CUP. Si Sturgeon opta per portar endavant el referèndum unilateralment, riurem molt amb tots els dependentistes que fins ara ens posaven Escòcia com a model de pacte.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…