Ves al contingut principal

Realitat / Rejovenir

REALITAT. Després que el maig de l’any passat la UEFA admetés la federació de futbol de Kosovo com a membre de ple dret i el Tribunal d’Arbitratge Esportiu fallés en contra del recurs presentat per Sèrbia contra aquella decisió, ara el màxim estament esportiu europeu ha fet una passa més en anunciar que autoritzarà un Espanya-Kosovo tot i el veto de l'Estat. De fet, encara que difícil, perquè els equips kosovars haurien de superar tres i dues rondes, ja podrien jugar eliminatòries a la Champions League i l’Europa League. El que ja seria més probable és que, hipotèticament, es trobessin en el sorteig de la fase de classificació de l’Eurocopa 2020. Aleshores Espanya podria tenir-hi un problema greu, atès que fins ara a impedit l’entrada als kosovars en el seu territori. Perdre directament els tres punts? La realitat s’acaba imposant i el nul pes d’Espanya al món té conseqüències concretes.

REJOVENIR. Senzillament espectacular. L’enquesta coneguda aquesta setmana sobre les preferències dels afiliats a CCOO assenyalada una caiguda del PSC en deu anys d’una tercera part dels congressistes a menys del 9%. Un dels principals artífexs des de la cuina d’un dels majors ensorraments polítics de la història dels partits és Miquel Iceta. Dissabte es plantava davant del Consell Nacional. Fa gairebé 35 anys que viu de la cosa. Quan el Regne d’Espanya no era encara membre de la CEE. Tot i això diu estar molt orgullós de com s’han renovat i rejovenit tots els òrgans de direcció del partit. Un aplaudiment molt llarg. Després, passa a demanar que el PSOE interposi recurs contra els pressupostos, una llei aprovada pel Parlament de Catalunya. L’ànima catalanista del partit fa temps que va deixar anar el seu darrer alè. Esperarem amb interès què diu d’aquí una dècada l’enquesta als afiliats de CCOO.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…