Ves al contingut principal

Ruta / Signatura

RUTA. Aquesta setmana hem conegut el contingut del full de ruta que se sotmetrà a l’aprovació de l’Assemblea general de l’ANC que se celebrarà a Reus a finals d’abril, just en iniciar-se la campanya conjunt pel sí a la independència. Probablement, una vegada el Pacte Nacional pel Referèndum hagi exhaurit el recorregut del pacte impossible, serà el moment d’una gran mobilització al voltant de l’anunci definitiu de la data del Referèndum. El full de ruta de l’ANC contempla diverses alternatives a l’acció repressiva de l’Estat espanyol contra el Referèndum. És important que la Llei de Transitorietat Jurídica, la que n’establirà el marc legal de la seva celebració, fixi els automatismes necessaris per forçar la gent del no a acudir a les urnes: tothom ha de saber a Madrid, que impedir físicament el vot comportarà “ipso facto” una DUI; tothom ha de saber a Catalunya que la victòria del sí comportarà automàticament una DUI.

SIGNATURA. La insistència del dependentisme en la perspectiva de perpetuació de l’autonomisme a Catalunya resulta escruixidora. No, aquí no tornarà a haver eleccions autonòmiques mai més, a no ser que s’exclogui mig país dels seus drets polítics. Dimecres, el vicepresident Junqueras acudia al programa matinal de Rac1 per tornar a descartar, per enèsima vegada, la convocatòria d’eleccions a Catalunya. Un altre cop, referèndum o referèndum. La insistència a preguntar si ell signarà o no a convocatòria entendreix. És com si a tanta gent (la que va al capdavant del procés) que porta tota la vida lluitant per una idea, que està sol davant de porter, dins l’àrea petita, l’importés ni poc ni gens que, en estirar la cama per empènyer la pilota que de manera tan perfecta ens ha centrat Espanya, com en tot moviment brusc, existís la possibilitat de lesionar-se. I no, perquè aquí ja només ens importa que entri la pilota.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…