Ves al contingut principal

Saqueig / Tutelar

SAQUEIG. Aquesta setmana ha esclatat el Cas Abertis. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictaminat que el Ministeri de Foment espanyol haurà de compensar la concessionària amb 1.500 MEUR per les obres d’ampliació de l’AP-7 a Girona i Tarragona, el pagament de les quals anava condicionat a un augment del trànsit que la crisi va convertir en caiguda. Ara, entre tots, haurem de pagar a la multimilionària multinacional una xifra desorbitada, semblant a la del famós projecte d’emmagatzemament de gas Castor a mans de Florentino Pérez. La incompetència/connivència dels gestors públics posa novament a mans dels de sempre els recursos que haurien de servir per sostenir i millorar els serveis públics. És la mateixa setmana en la qual hem conegut que el notari i veu constant del dependentisme als mitjans del comte de Godó, Juan José López Burniol, esdevenia vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa que presideix Isidre Fainé. 

TUTELAR. El conflicte entre Podemos i els Comuns ha arribat aquests dies a alguns moments interessants/delirants. Sobretot quan Ada Colau, la candidata que estampava la seva efígie a les butlletes electorals, afirmava que no permetrà que els personalismes facin malbé el seu projecte. També, el 7% de participació a la consulta interna de la formació morada sobre la seva incorporació o no als Comuns, que tot i així es va considerar inicialment vàlida i vinculant. Serà curiós veure com determinats diputats podemites desqualifiquen el nivell de participació en el futur referèndum sobre la independència (sigui quina sigui). Finalment, Pablo Iglesias imposant de dalt a baix i des de la capital del Regne, l’acceptació de la confluència amb els Comuns. Un error estratègic: Podemos, amb poc a perdre, podia esperar a bastir una coalició electoral quan els Comuns haguessin engolit Iniciativa amb el seu deute. Aleshores, una negociació d’igual a igual els hauria assegurat quotes de poder superiors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…