Ves al contingut principal

Saqueig / Tutelar

SAQUEIG. Aquesta setmana ha esclatat el Cas Abertis. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha dictaminat que el Ministeri de Foment espanyol haurà de compensar la concessionària amb 1.500 MEUR per les obres d’ampliació de l’AP-7 a Girona i Tarragona, el pagament de les quals anava condicionat a un augment del trànsit que la crisi va convertir en caiguda. Ara, entre tots, haurem de pagar a la multimilionària multinacional una xifra desorbitada, semblant a la del famós projecte d’emmagatzemament de gas Castor a mans de Florentino Pérez. La incompetència/connivència dels gestors públics posa novament a mans dels de sempre els recursos que haurien de servir per sostenir i millorar els serveis públics. És la mateixa setmana en la qual hem conegut que el notari i veu constant del dependentisme als mitjans del comte de Godó, Juan José López Burniol, esdevenia vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa que presideix Isidre Fainé. 

TUTELAR. El conflicte entre Podemos i els Comuns ha arribat aquests dies a alguns moments interessants/delirants. Sobretot quan Ada Colau, la candidata que estampava la seva efígie a les butlletes electorals, afirmava que no permetrà que els personalismes facin malbé el seu projecte. També, el 7% de participació a la consulta interna de la formació morada sobre la seva incorporació o no als Comuns, que tot i així es va considerar inicialment vàlida i vinculant. Serà curiós veure com determinats diputats podemites desqualifiquen el nivell de participació en el futur referèndum sobre la independència (sigui quina sigui). Finalment, Pablo Iglesias imposant de dalt a baix i des de la capital del Regne, l’acceptació de la confluència amb els Comuns. Un error estratègic: Podemos, amb poc a perdre, podia esperar a bastir una coalició electoral quan els Comuns haguessin engolit Iniciativa amb el seu deute. Aleshores, una negociació d’igual a igual els hauria assegurat quotes de poder superiors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…