Ves al contingut principal

Sorpresa / Xenòfobs

SORPRESA. Dilluns saltava la notícia que ningú esperava. La fiscal Ana Maria Magaldi feia un Enric Millo. Tot i haver convocat una roda de premsa (convenientment adreçada a mostrar el clima de violència que es viu a Catalunya i que l’Estat no tindrà més remei que aturar per la força) per solemnitzar el gravíssim nivell d’agressió del qual havia estat objecte com a representant d’una institució de l’Estat, finalment, anunciava que, una vegada estudiat el cas amb la fiscalia (o sigui, amb sí mateixa?) havia decidit no denunciar el seu agressor de mirada odiosa. Quin riure. És massa descarat. Cal tenir la cara molt dura. De fet, es tractava només d’aixecar la llebre i engruixir amb el seu testimoni escruixidor el relat que la metròpoli necessita per esclafar els nostres drets polítics. Encara que fos a costa de degradar una mica més les institucions amb una mentida evident.

XENÒFOBS. Ciudadanos xenòfobs, per a ser més exactes. Com si l’atletisme hispànic anés sobrat de títols, tot just després de guanyar els 3.000 metres del Campionat d’Europa en pista coberta, El secretari del partit taronja a Alzira, s’encarava a l’atleta palamosí Adel Mechaal amb la fórmula: “Si vas néixer al Marroc, el teu país és Catalunya i vols la independència... sigues digne i no competeixis amb Espanya”. Els esportistes que preferirien una Catalunya independent no només han de pagar tots els impostos per finançar un estat hostil, inclosa la representació diplomàtica des de la qual se’ls insulta sistemàticament, sinó que han de renunciar a l’única via que els deixen per competir a nivell internacional. Però, a més, si són d’origen estranger aleshores el rebuig és doble. Han passat set dies i el tuit continua com si res. No vull ni pensar que succeiria si un independentista es dirigís en aquests termes a algú.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…