Per a bons patricis (PBP)

CENSURA. Mentre Luis Garicano Goñi ens llançava a la cara, a les xarxes socials, als hereus ideològics de les víctimes, els afusellaments del règim del seu oncle i mentre Albert Rivera s'emparava en la propaganda de Marine Le Pen per a la seva tasca de falca del Règim del 78, més enllà de les paraules, en el terreny dels fets, l'artista sabadellenc Albert Pla denunciava públicament haver estat víctima de censura per part de Ciudadanos i el Partido Popular (sempre, de bracet contra la llibertat), tot fent cancel·lar un concert seu a Astúries. És el típic contrast entre les declaracions i la pràctica política que acabarà amb la imatge pública del Frente Nacional Taronja en molt poc temps: prepareu les crispetes per a veure com s'empassen totes les seves crítiques al concert econòmic basc i a la corrupció dels populars votant de bracet del PNB els pressupostos del govern Rajoy.
FESTIVAL. Cada dia que passa, parlar d'Espanya neofranquista sembla menys exagerat. El cap de s…

ACOLLIR. Cal continuar amb la mobilització, és precís seguir explicant que només a Catalunya existeix la majoria (pràctica unanimitat) suficient per dur a terme polítiques diferents envers el drama humanitari descomunal dels refugiats de guerra al món. Aquesta setmana l'entitat Stop Mare Mortum ha presentat un requeriment judicial al govern espanyol, que en poc temps, pot esdevenir el primer procés judicial contra un estat europeu per no complir amb les quotes d'acollida de víctimes del conflicte armat. Segons els càlculs de l'entitat, el govern de Mariano Rajoy ha reubicat només el 4,5% (887 persones), de les prop de 19.500 a què s'havia compromès davant les autoritats europees en 2015. Tots recordareu la Brigada Aranzadi, amb la vicepresidenta al capdavant, recordant-nos la importància del compliment de la llei i tal i tal. I allò de l'estat de dret i tal i tal. La doble moral a la qual ens tenen acostumats.
ASSETJAMENT. Mentre els principals agents del dependent…

RESCAT. Després de salvar econòmicament les radials de Madrid, amb la injecció massiva de recursos públics (com sabeu, el 16% que som els catalans hi posem el 24% dels ingressos fiscals de l'Estat), cal posar-les novament a negoci dels especuladors de la llotja del Bernabeu. Espanya com a negoci per als de sempre, a costa dels territoris incorporats per via de conquesta. Salta la notícia tot just el mateix dia que ens assabentem oficialment que, a criteri d'Adif, el corredor mediterrani és madriterrani. La via d'accés de la capital a Europa. Veurem com s'ho empassa el País Valencià, on s'està congriant un afartament que pot portar en pocs anys a un qüestionament de la dependència que a data d'avui encara no podem ni imaginar. I encara, també, la setmana que el dèficit de l'Estat espanyol es torna a disparar fins el 3,3% anual, només superat al món desenvolupat pels d'Estats Units i el Japó.
VALENTS. Són víctimes d'una contradicció impossible de reso…

PACTAR. La portaveu d'Unidos Podemos al Congrés espanyol, la diputada Irene Montero, ha demanat al govern espanyol que abandoni el seu entossudiment i pacti un referèndum a Catalunya, atès que és una demana popular que gaudeix d'ampli suport polític al nostre país i contra la qual no es pot contraposar només la repressió de l'aparell judicial de l'estat. A diferència de les giragonses i de la deliberada manca de claredat de la posició dels Comuns a Catalunya, cal agrair una vegada més la netedat de plantejaments i la valentia dels de Pablo Iglesias a Espanya: cal acordar un referèndum per a evitar que finalment es tracti d'una convocatòria unilateral. "Qualsevol govern es deu al seu poble i sempre ha de permetre que els ciutadans s'expressin democràticament per dir el que volen perquè aquesta és la base de la democràcia". Tota una lliçó al puta-i-ramonetisme de la formació encapçalada per Xavier Domènech.

REBAIXA. En política internacional, juntament …

MANIPULACIÓ. Avança inexorablement el cronòmetre i, amb l'esclat de la primavera, som ja a poques setmanes/mesos del moment crucial de tot plegat. A jutjar per les maniobres de la premsa dependentista espanyola i catalana, es diria que el nivell de desesperació se situa ja en 9 sobre 10 en l'escala d'histèria. "El País" publicava el seu estudi demoscòpic amb preguntes inversemblants i respostes teledirigides adreçades a reforçar una tercera via que no té cap partidari a Espanya més enllà de Podemos. Al dia següent, l'escuder comtal Carles Castro ens oferia un veritable màster en manipulació, en sobre interpretar que tots els qui seríem hipotèticament partidaris d'un referèndum pactat (que tothom sap impossible) automàticament estem en contra d'un d'unilateral; això tot i que la pregunta als enquestats no es formulava en termes d'incompatibilitat. Les enquestes sempre s'han dissenyat per influir en l'opinió pública, però el que veiem aq…

EXPERTS. L'última ocurrència de Miquel Iceta (feta negoci per obra i gràcia de Sant Jordi, a veure com li van les vendes, romandrem a l'aguait!) per a evitar que s'apliqui la democràcia a Catalunya és encarregar a un grup d'experts la solució del problema català. Que al gran paladí del règim del 78 se li acudeixi cercar remei en un despatx és d'una coherència total, absoluta. La solució és extraordinàriament viable: que de Ciudadanos al sobiranisme català, tothom s'hi posi d'acord, a partir d'un dictamen cuinat pels de sempre. Preciós. Tant, com la crítica hipòcrita a les noves imputacions de corrupció que minen el poc "prestigi" de Rajoy: si el PSC podia argüir que no l'havia votat, el fet que Miquel Iceta qualifiqués aquell fet d'accident i es comprometés a no repetir-ho, trauen qualsevol credibilitat als seus laments. Perquè encara que amb efecte retardat, el president espanyol també va ser votat pel PSC.
GARANTIES. Debats a les xar…

DESVIATS. El nivell argumental del dependentisme dóna de sí el que dóna. El president de la ciutat autònoma nord-africana de Melilla, el popular Juan José Imbroda, personatge colonial que el sistema institucional espanyol posa al mateix nivell del president de la Generalitat de Catalunya i que alhora és president de la Comissió de Comunitats Autònomes del Senat, va llençat aquesta setmana pel pedregar de l'insult poc elaborat, en brut. Acostumats als impropers llançats des dels mitjans de comunicació, ara ens haurem d'anar acoblant, a mesura que creixi la impotència/incompetència argumental de l'espanyolisme, a la violència verbal més descarnada. Si fa uns dies Imbroda qualificava els independentistes catalans de "piraos", dies després ho arreglava encara més substituint el qualificatiu pel de "desviados". Perquè no només estem com a una cabra, sinó que a més som uns viciosos. Sí, senyor, una viciosos de la llibertat.
EMPASTIFAT. Fins i tot el mateix di…

ATERRATGE. Aquesta setmana hem conegut de quina manera, amb el clàssic còctel entre incompetència i corrupció, entre la ineptitud i les portes giratòries al Ministeri de Defensa, l'Estat espanyol dilapidava altres 5.000 MEUR en despesa militar a benefici dels amiguets. Després de l'apoteòsica experiència del submarí S-80 que no sura, ara aflora l'escàndol dels avions de transport militar A400M encarregats a Airbus, amb una capacitat de càrrega final de menys de 40 tones, incapaços de portar els carros de combat triats com a bàsics per l'exèrcit espanyol, els Leopard, que en pesen més de 60 (per desplaçar-los caldrà demanar l'ajut de tercers països). Cada unitat del nou avió insuficient, a més, surt per uns 190 MEUR, amb un sobrecost d'uns 50 per unitat, només 1.350 MEUR. A la vista de les seves mancances, el ministeri de Defensa ha decidit reduir la comanda inicial de 27 a 13 unitats, fet que suposarà una sanció de 243 MEUR. 
COP. Curiosament, la crítica a la D…

PARTIDISME. Les declaracions robades de David Bonvehí, colider del PDeCAT, no han estat un encert. Contribueixen a la divisió dels de davant i al desànim dels qui empenyem des del darrera. Però revelen sobretot una mancança nostra preocupant. De vegades sembla que no sabem a qui ens estem enfrontant, tot i que la campanya repressiva de l’Estat espanyol ja va a hores d’ara per terra, mai i aire. Han estat, sobretot, una demostració de manca de realisme: si el procés fracassa perquè els líders independentistes reculen, no en quedaran ni les engrunes dels partits actuals; si és perquè els nostres adversaris imposen la repressió de manera violenta, no hi haurà ni partits independentistes legals per concórrer, ni institucions autonòmiques a omplir de contingut. Aquesta batalla és decisiva i és a mort. Només hi haurà un supervivent. Convé entendre-ho quan abans per deixar de fer plans alternatius. Els morts ja no necessiten oxígen.
SUBMÍS. El socialista basc Odón Elorza declarava a les xarx…

MULTES. No sembla que estiguem a l’alçada pel que fa a la denúncia que caldria de tot plegat, tant a nivell inten com extern. La gravetat de l'ofensiva de l'Estat espanyol contra els drets democràtics fonamentals a Catalunya està prenent dimensions de vertigen. No és estrany que el professor Josep Costa conclogui que es difícil trobar un cas de secessió més justificat al món occidental que el de Catalunya. Aquesta setmana, a més de les habituals amenaces al Govern i al Parlament de Catalunya, hem tingut una nova multa (aquesta, de 90.000 euros) contra les dues principals entitats civils de l'independentisme. Entretant, el president i el Govern rebien la cinquena notificació. Puigdemont aprofitava l’ocasió per retratar-se amb els escrits i un “Catalunya endavant” i per a reclamar un nou capteniment: "hem de deixar de pensar amb mentalitat de colònia i començar a fer-ho amb actitud d'Estat". És això.
NEBOT. Desmemoriats, els espanyols demanen l'esclariment …

INTERN. El president compareixia dilluns a la ràdio pública per explicar el seu viatge llampec als Estats Units. El dependentisme meditàtic i polític català havia intentat embrutar-lo amb les habituals acusacions d’intercanvi de favors: els serfs de l’Estat espanyol creuen que tothom fa el mateix que ells. A les poques hores, Puigdemont rebia dos congressistes nordamericans, un dels quals, republicà de pes, es declarava obertament partidari del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les pressions de l’Estat espanyol i el fet que, com diu la Marta Rojals, tiren més dues bases militars que dues carretes, van fer que a les poques hores l’ambaixada dels Estats Units a Madrid emetés un comunicat, desganat, afirmant que l’afer català és un problema intern espanyol. És el document habitual que una ambaixada estrangera fa públic quan un afer és intern. I mentre el dependentisme suca pà en la seva suposada victòria, el món pren consciència, encara més, que és davant d’un problema internaciona…

INDEPENDÈNCIA. Un 30% dels espanyols encara creu en la independència de la justícia del Regne: una xifra que se situa només per davant de la confiança popular en les d'Eslovàquia i Bulgària. Això diu l’informe sobre la situació de la Justícia a la UE, publicat aquest dilluns per la Comissió Europea. La dada no només retrata la convicció dels mateixos espanyols en la capacitat dels altres poders de l'Estat i de l'econòmic, a l'hora de dictar les sentències, sinó que liquida aquell argument, tant recorrent en el dependentisme, segons el qual per a evitar pressions i corruptules cal una justícia poc arrelada al propi territori. Millor estats grans que petits, on suposadament les pressions poden ser més fàcils. Doncs no, tu, resulta que els tres primers estats europeus en confiança d'una justícia independent són, curiosament, Dinamarca, Finlàndia i Àustria. Precisament, els que tenim coma model d'unes quantes coses.
INSULTAR. Ha succeït retiteradament. La diplomàci…

ESPERANÇA. Un dels elements més divertits de la situació present consisteix a observar com partits d'ordre donen suport al canvi polític més transcendent i profund que és possible ara mateix a Europa, mentre altres formacions suposadament revolucionàries es converteixen en la darrera esperança de l'statu quo dissenyat per l'establisment de sempre per perpetuar-se en el poder econòmic, polític i social, tal qual l'han gaudit durant els darrers quaranta anys, ara només amb un lleu toc de maquillatge. La imatge d'Enric Juliana, subdirector del diari dels Godó, contínuament desfet en elogis davant dels Comuns (o el mateix editorial del diari valorant-ne l'assemblea constituent), arrapats a la defensa de la continuïtat del model, és la millor radiografia d'aquest contrast. Els Comuns parlen a tota hora d'eleccions autonòmiques, amb l'objectiu de substituir el govern actual, és a dir, juguen estrictament en la lliga de l'autonomisme, confiats que podr…

ADMINISTRATIUS. Diu el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que el corredor mediterrani no avança com caldria, bàsicament, per problemes administratius, que la posada en marxa d’obres d’aquesta mena és molt complexa en paperassa. Sorpresa: ara resulta que el corredor mediterrani és un projecte nou per a l’Estat espanyol. Escolto comentar les excuses als opinadors de la tertúlia matinal de la ràdio nacional, a can Terribas: sorprèn la santa ingenuïtat que desprenen. Uns es refereixen a la manca de projecte espanyol; altres, a la falta de voluntat política. Una vegada més, sembla que no entenem la idiosincràcia i les intencions reals de l’adversari. Espanya té molt projecte: liquidar-nos com a comunitat política i pol econòmic, a major glòria de la llotja del Bernabeu i la majoria castellana. I la d’infraestructures és una de les polítiques centrals, de les eines medulars del nacionalisme espanyol per assolir-lo.
DIFERIR. Dilluns l'alcaldessa de Barcelona acudia a la televisió co…

SEPARATS. Res més il·lustratiu que fer les mateixes preguntes, de matèria constitucional, a Catalunya i Espanya, a l'hora de contrastar com ja som dos països diferents. Com només cal que l'estructura política s'adapti a la realitat. El mateix dia que l'enquesta d'en Cuní afirmava que un 86% del mil primers espectadors a contestar de la TV comtal eren partidaris de desobeir el TC i tirar pel dret amb el referèndum unilateral, l'ObSERvatorio de la cadena de ràdio espanyola afirmava que la majoria dels espanyols són partidaris que el seu govern intervingui (encara més) la Generalitat si cal. Els enquestats catalans i espanyols responen de manera diametralment oposada a totes les preguntes, tant les que fan referència a possibles vies de sortida (via referèndum o reformes a Espanya) o "solucions" repressives. Pel que fa al suport al referèndum dades espectaculars al Principat: només un 16,9% s'hi oposa frontalment.
SUPORT. El descontrol espanyol a l&#…

PLUJA. La presentació del projecte de pressupostos del govern espanyol dimarts passat va suposar una autèntica puntada de peu a la boca del president Rajoy. No ha calgut esperar més de set dies per comprovar com la reducció de la inversió que anunciava (i que els mitjans dependentistes catalans convertien en pluja de milions) esdevenia en realitat l'enèsima presa de pèl. Ara resulta que els més de 1.900 milions a invertir en rodalies es transformen en 271 al pressupost 2017. Espectacular. Tot plegat amb un descens (descens!) de 30 MEUR respecte als de l'any anterior, compatible amb un augment de la despesa a la Casa Reial (això si que era necessari!), d'un 32% d'increment en despesa militar i de misèrrimes actualitzacions de les pensions i els salaris dels treballadors públics, tot plegat molt per sota de la inflació. Realment és nota el canvi en profunditat que hi ha introduït el Frente Nacional Naranja.
QUERELLA. L'advocada Ana Stanic, experta en dret comunitari…

INHABILITATS. És temps d'anar canviant el xip. Volem exercir el poder amb tots els ets i uts. Aplicar els mecanismes de la sobirania. Anunciem-ho. Aquests dies l'alcalde de Lleida amb el suport de Ciudadanos, Àngel Ros, ha anunciat la seva candidatura a repetir a les eleccions municipals de la primavera del 2019. Està molt bé. Però potser algú (evidentment, no cal des del govern o els grups parlamentaris, però potser sí des dels partits que el donen suport) hauria de fer saber al president del PSC que si té previst intentar impedir al seu municipi el referèndum que es durà a terme per desig àmpliament compartit del poble de Catalunya, potser serà ell qui quedarà inhabilitat i no podrà concórrer. Perquè confio que la Llei de Transitorietat adverteixi tothom que exerceix un càrrec públic a Catalunya que serà fulminantment desposseït si s'atreveix a col·laborar a impedir la decisió lliure dels seus conciutadans.
OUS. Conscient que en aquest àmbit el ridícul era espantós, l…

FISCALIA. Una vegada el Constitucional ha quedat arranat per la seva parcialitat manifesta, l'Audència Nacional i el TSJC, força judicial davant del terreny, esdevenen la veritable punta de llança de l'acció repressiva del Regne d'Espanya contra les institucions catalanes. Ha tocat aquesta setmana, per iniciativa de la fiscalia de la colònia, amenaçar una vintena d'empreses vinculades a serveis de tecnologia i hisenda. Com si fóssim a la Guerra de l'Iraq, l'Estat espanyol actua preventivament: ara ja no cal cometre cap delicte, es pot perseguir la intenció més o menys llunyana de cometre'l. Aquesta vegada, perquè Rajoy sap que això va de veres i no serà un segon 9-N, vol intervenir sobre la logística de manera decisiva. I més enllà, sobre els preparatius per fer efectiu de la manera més ràpida, en cas de victòria del sí, el resultat vinculant del referèndum. Potser que caldria com abans la Llei de Transitorietat per a protegir-lo.
HUMOR. El ban publicat per…

DIÀLEG. Espanya ha de dialogar, clar que sí, però amb ella mateixa. És la genial afirmació d'un article d'opinió al vell diari que ha fet de Ciudadanos el seu referent, després d'abandonar la condició d'antic far de l'esquerra espanyola. Juan Claudio de Ramon es diu l'autor d'una peça sobre el marc de relacions entre Catalunya i Espanya il·lustrada amb una vinyeta on apareixen individus vestits amb l'uniforme propi dels camps d'extermini nazi i insígnies de l'estrella de David. L'article és excel·lent, una autèntica meravella, per dedicar-lo a tots aquells que encara s'aferren de manera inversemblant a la tercera via. Espanya no farà presoners. A la nostra derrota només seguiria l'arrasament. Hem trencat la baralla i mai més podran tornar a repartir les cartes. Ja no juguem. Bandera negra, com la dels defensors a ultrança de la Barcelona assetjada ara fa poc més de tres-cents anys.
ENVALENTITS. Aquesta setmana la CUP ha fet una passa…

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

SOBREACTUACIÓ. El renovat màxim dirigent del PP a la colònia, Xavier García Albiol, s’ha estrenat aquesta setmana traient punta al màxim al “happening” d’Arran, l’organització juvenil integrada a la CUP, davant la seu del partit espanyolista a Barcelona. Sucant-hi pa d’un acte difícil d’entendre, l’exalcalde de Badalona no s’hi ha estat, pel boc gros, de titllar els anticapitalistes de feixistes. Tampoc es pot dir que la majoria de la premsa, inclosa la nostra, hagi aixecat el nivell: parlar de l’escarni com a un “atac” a la seu del PP no sé si acabaria del tot de respondre a la realitat dels fets. Francament, posats a fer, potser hauria estat més valent i productiu intentar ocupar la Delegació d’Hisenda de Barcelona, que no pas oferir carnassa tan fàcil als nostres adversaris polítics. A García Albiol li ha vingut perfecte per denunciar la persecució dels dependentistes a la “Catalunya interior”. Però en què quedem: som no som majoria?
TERMINI. Dilluns, la poblada caverna dels QWERTY…

PURGA. El vot en consciència, coherent, de la diputada de Podemos Àngels Martínez, partidària, com gairebé la meitat dels votants de Catalunya Sí Que Es Pot de votar en tot cas en un referèndum unilateral (per cert, un 34,1% diria sí), ha comportat una veritable ventada de retrets, culminada amb l’exigència per part d’Iniciativa d’un càstig exemplar. La diputada, sovint malalta darrerament, va ser objecte públic d’una allau de desqualificacions per part dels seus companys de treball Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachín (aquí, excepcionalment, d’acord entre ells) que haurien estat motiu de comentari en el món de l’empresa; per no parlar, si hagués estat altre el grup parlamentari, de les consideracions de gènere que hi haurien dedicat les gemmes Lienas i Galdón. Ja se sap, però, que en el món dels QWERTY les coses només estan bé o malament només en funció si són ells o no qui les fan.
REVELACIÓ. Enmig de l’eixordador silenci de la premsa dependentista catalana i unionista espanyola, e…

PLUJA. Cal felicitar-lo, el fotògraf Sergi Alcázar és autor, probablement, de la foto del procés, juntament amb la dels homes del Pont Aeri i la mítica de Josep Antoni Duran i Lleida esmorzant al famós hotel de Madrid. S’hi veu els representants dels grans mitjans dependentistes del país alliçonats dit en l’aire per la vicepresidenta del govern espanyol. Soraya, amb la seva vehemència habitual, s’adreça a Màrius Carol, Enric Hernández, Xavier Vidal-Folch i Joan Tapia, que miren i callen. Amb el cap mig cot. El dia abans, “La Vanguardia” publica en portada un publireportatge del president Rajoy mirant l’horitzó; el dia després, “El Periódico” parla de “pluja de milions”, tot acatant les ordres. Però com la realitat és cada dia més difícil d’amagar, el 24 hores la bombolla ha rebentat del tot: ningú se’ls creu a Catalunya i tothom demana explicacions a Espanya. Autogol per l’escaire per al govern espanyol i mil lectors menys per als seus diaris a Catalunya.
PREGUNTA. Finalment, encara q…

OBSESSIÓ. Ha estat una empresa estrangera, observadora imparcial, la que finalment ha hagut de denunciar als mitjans l’estratègia deliberada del Govern espanyol consistent a impedir que l’Aeroport de Barcelona-El Prat pugui desplegar les seves ales en llibertat. Es tracta, per tots els mitjans, de defensar el negoci de Barajas com una causa nacional. El llançament per part d’Iberia de Level com a competència de Norwegian en els vols transoceànics de baix cost, respon no pas a la voluntat de fer un servei, sinó a la d’evitar que la companyia escandinava tingui tot el terreny lliure i pugui explotar a consciència les possibilitats de l’aeroport català. Ara fa precisament deu anys, deu, es va celebrar a l’IESE el que es va considerar un acte acadèmic sense precedents, on 800 persones, altament representatives de la societat catalana, van reclamar una gestió autònoma de l’aeroport. I com en tot, som on som.
PERDUT. Titular deliciós, persistent una tarda sencera, la de dimecres, a la versi…

LLOTJA. Només Florentino Pérez. Pràcticament cap de les empreses de l’ÍBEX35 i ni una de les deu primeres en volum de negoci a Catalunya van ser presents en l’acte de propaganda preparat per Rajoy a Catalunya per anunciar que encara invertiran menys que fins ara. Els qui manen de veritat no estan per històries. La llotja del Bernabeu continua amb el seu projecte de blindatge de Madrid com a capital, lloc de recer dels seus interessos particulars amb un estat, el Regne d’Espanya, posat al seu servei. Que Gerard Piqué hagi parlat clar aquesta setmana, denunciant l’escandalosa parcialitat de la fiscalia espanyola, la flagrant diferència de tracte entre la persecució de Messi i Neymar i la passivitat total en el cas Cristiano Ronaldo, parla de la valentia del lliure català. Si, a més, aquesta vegada, al contrari del que ve essent habitual, la directiva del club no el deixa sol, ja seria fantàstic.
MINORIA. Els parlamentaris que representen el dependentisme al Parlament de Catalunya saben …

ANIVERSARI. Viratge espectacular en l’estratègia del president espanyol. Fins fa poc, només el ministre García-Margallo (naturalment, per delegació) trencava la norma, al capdavant del sistema diplomàtic del Regne d’Espanya, de recloure la qüestió catalana en un afer merament intern. Ara, però, toca anar a la desesperada: cal aconseguir que els líders del sobiranisme es facin enrere abans que sigui massa tard. Només així s’explica l’intent de portar l’afer Catalunya al Congrés del Partit Popular Europeu (implorant dues paraules confuses a Angela Merkel sobre la integritat territorials dels estats) i a la taula de la celebració del 60è aniversari de la creació de l’embrió a sis de l’actual Unió Europea. I el resultat ha estat una autèntica bufetada a la cara del president espanyol per part dels socis europeus. I és que els grans estats d’Europa comencen a estar ja fins als pàmpols de l’immobilisme polític de Mariano Rajoy. 
DISSOLUCIÓ. El passat cap de setmana s’anunciava la desaparici…