Vés al contingut principal

Administratius / Diferir

ADMINISTRATIUS. Diu el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que el corredor mediterrani no avança com caldria, bàsicament, per problemes administratius, que la posada en marxa d’obres d’aquesta mena és molt complexa en paperassa. Sorpresa: ara resulta que el corredor mediterrani és un projecte nou per a l’Estat espanyol. Escolto comentar les excuses als opinadors de la tertúlia matinal de la ràdio nacional, a can Terribas: sorprèn la santa ingenuïtat que desprenen. Uns es refereixen a la manca de projecte espanyol; altres, a la falta de voluntat política. Una vegada més, sembla que no entenem la idiosincràcia i les intencions reals de l’adversari. Espanya té molt projecte: liquidar-nos com a comunitat política i pol econòmic, a major glòria de la llotja del Bernabeu i la majoria castellana. I la d’infraestructures és una de les polítiques centrals, de les eines medulars del nacionalisme espanyol per assolir-lo.

DIFERIR. Dilluns l'alcaldessa de Barcelona acudia a la televisió comtal per demanar de genolls que no fem el fet. Que ens aturem a l'espera d'un pacte amb Espanya que tots sabem que mai arribarà. Es tracta de sembrar el dubte sobre la viabilitat del referèndum en comptes de contribuir a minimitzar-lo. Aquell mateix dia celebràvem sis anys del 10-A de 2011 a Barcelona, la cita que va posar la cirereta al gran pastís de les Consultes sobre la Independència, arrencades un any i mig abans a Arenys de Munt. Aquell dia, molta gent gran es preguntava si arribaria a veure el referèndum de veritat. I ja el tenim a la porta. L'alcaldessa Colau i els seus el que han d'aclarir d'una vegada per totes és si impediran materialment el referèndum definitiu a Barcelona (com intentaran fer Àngel Ros a Lleida o Núria Marín a l'Hospitalet de Llobregat) o si, per contra, es posarà al servei de la majoria d'aquest poble.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …