Ves al contingut principal

Aterratge / Cop

ATERRATGE. Aquesta setmana hem conegut de quina manera, amb el clàssic còctel entre incompetència i corrupció, entre la ineptitud i les portes giratòries al Ministeri de Defensa, l'Estat espanyol dilapidava altres 5.000 MEUR en despesa militar a benefici dels amiguets. Després de l'apoteòsica experiència del submarí S-80 que no sura, ara aflora l'escàndol dels avions de transport militar A400M encarregats a Airbus, amb una capacitat de càrrega final de menys de 40 tones, incapaços de portar els carros de combat triats com a bàsics per l'exèrcit espanyol, els Leopard, que en pesen més de 60 (per desplaçar-los caldrà demanar l'ajut de tercers països). Cada unitat del nou avió insuficient, a més, surt per uns 190 MEUR, amb un sobrecost d'uns 50 per unitat, només 1.350 MEUR. A la vista de les seves mancances, el ministeri de Defensa ha decidit reduir la comanda inicial de 27 a 13 unitats, fet que suposarà una sanció de 243 MEUR. 

COP. Curiosament, la crítica a la Declaració d'Independència com a darrer recurs (repeteixo, darrer recurs, coi!) davant l'impediment físic de la celebració del Referèndum, tal i com preveien els informes del Consell per a la Transició Nacional de fa tres anys, ha unit de manera prou difícil d'entendre alguns sectors de l'independentisme (en bona part, encara que no exactament, els qui van ajudar a construir el relat del 27-S com una derrota) amb tots els estrats en bloc del dependentisme. Mentre Lluís Rabell comparava el Referèndum a Catalunya amb el promogut per Erdogan a Turquia (i no el règim instaurat a Espanya pel Partit Popular), els populars parlaven de cop d'estat per referir-s'hi. Per molt que costi d'acceptar, per dur a terme el Referèndum caldrà protegir-lo amb una Declaració d'independència parcial, la Llei de Transitorietat Jurídica, que posarà per davant per primera vegada la legalitat catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…