Ves al contingut principal

Aterratge / Cop

ATERRATGE. Aquesta setmana hem conegut de quina manera, amb el clàssic còctel entre incompetència i corrupció, entre la ineptitud i les portes giratòries al Ministeri de Defensa, l'Estat espanyol dilapidava altres 5.000 MEUR en despesa militar a benefici dels amiguets. Després de l'apoteòsica experiència del submarí S-80 que no sura, ara aflora l'escàndol dels avions de transport militar A400M encarregats a Airbus, amb una capacitat de càrrega final de menys de 40 tones, incapaços de portar els carros de combat triats com a bàsics per l'exèrcit espanyol, els Leopard, que en pesen més de 60 (per desplaçar-los caldrà demanar l'ajut de tercers països). Cada unitat del nou avió insuficient, a més, surt per uns 190 MEUR, amb un sobrecost d'uns 50 per unitat, només 1.350 MEUR. A la vista de les seves mancances, el ministeri de Defensa ha decidit reduir la comanda inicial de 27 a 13 unitats, fet que suposarà una sanció de 243 MEUR. 

COP. Curiosament, la crítica a la Declaració d'Independència com a darrer recurs (repeteixo, darrer recurs, coi!) davant l'impediment físic de la celebració del Referèndum, tal i com preveien els informes del Consell per a la Transició Nacional de fa tres anys, ha unit de manera prou difícil d'entendre alguns sectors de l'independentisme (en bona part, encara que no exactament, els qui van ajudar a construir el relat del 27-S com una derrota) amb tots els estrats en bloc del dependentisme. Mentre Lluís Rabell comparava el Referèndum a Catalunya amb el promogut per Erdogan a Turquia (i no el règim instaurat a Espanya pel Partit Popular), els populars parlaven de cop d'estat per referir-s'hi. Per molt que costi d'acceptar, per dur a terme el Referèndum caldrà protegir-lo amb una Declaració d'independència parcial, la Llei de Transitorietat Jurídica, que posarà per davant per primera vegada la legalitat catalana.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…