Ves al contingut principal

Censura / Festival

CENSURA. Mentre Luis Garicano Goñi ens llançava a la cara, a les xarxes socials, als hereus ideològics de les víctimes, els afusellaments del règim del seu oncle i mentre Albert Rivera s'emparava en la propaganda de Marine Le Pen per a la seva tasca de falca del Règim del 78, més enllà de les paraules, en el terreny dels fets, l'artista sabadellenc Albert Pla denunciava públicament haver estat víctima de censura per part de Ciudadanos i el Partido Popular (sempre, de bracet contra la llibertat), tot fent cancel·lar un concert seu a Astúries. És el típic contrast entre les declaracions i la pràctica política que acabarà amb la imatge pública del Frente Nacional Taronja en molt poc temps: prepareu les crispetes per a veure com s'empassen totes les seves crítiques al concert econòmic basc i a la corrupció dels populars votant de bracet del PNB els pressupostos del govern Rajoy.

FESTIVAL. Cada dia que passa, parlar d'Espanya neofranquista sembla menys exagerat. El cap de setmana passat veiem, entre els assistents al funeral de l'exministre del dictador José Utrera Molina, qui va donar el vistiplau a l'absurda execució legal de Salvador Puig Antich, manifestacions obertes, públiques, braç en alt, de feixisme. Al dia següent, un dels hereus polítics de tot plegat, Alberto Ruiz Gallardón donava compte, en una doble pàgina a uns dels diaris de referència dels veïns, de les virtuts incomptables del finat. En poques hores, les restes del general doblement colpista José Sanjurjo, mentre milers de morts a les cunetes continuen esperant, eren enterrades al "Panteón de los Héroes de Regulares" del cementiri de Melilla. Simultàniament, la pàgina web de l'Exèrcit de l'Aire, dependent del Ministeri de Defensa espanyol, considera el militar franquista Joaquín García-Morato, responsable dels atacs aeris a diverses ciutats andaluses, com a un "heroi indiscutible". Tot és molt bèstia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…