Ves al contingut principal

Desviats / Empastifat

DESVIATS. El nivell argumental del dependentisme dóna de sí el que dóna. El president de la ciutat autònoma nord-africana de Melilla, el popular Juan José Imbroda, personatge colonial que el sistema institucional espanyol posa al mateix nivell del president de la Generalitat de Catalunya i que alhora és president de la Comissió de Comunitats Autònomes del Senat, va llençat aquesta setmana pel pedregar de l'insult poc elaborat, en brut. Acostumats als impropers llançats des dels mitjans de comunicació, ara ens haurem d'anar acoblant, a mesura que creixi la impotència/incompetència argumental de l'espanyolisme, a la violència verbal més descarnada. Si fa uns dies Imbroda qualificava els independentistes catalans de "piraos", dies després ho arreglava encara més substituint el qualificatiu pel de "desviados". Perquè no només estem com a una cabra, sinó que a més som uns viciosos. Sí, senyor, una viciosos de la llibertat.

EMPASTIFAT. Fins i tot el mateix dimecres en què era detingut l'expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González, i eren imputats Francisco Marhuenda i Mauricio Casals (un dels factòtums mediàtics del grup Planeta i president de "La Razón"), a la tertúlia nocturna de televisió espanyola 24 hores criticaven el fet que Mas (quina obsessió, mare meva) s'emboliqués en l'estelada per embutxacar-se els diners dels ciutadans. Com es deia a les xarxes, cal qualificar de justícia poètica que el director ultranacionalista hagi caigut com a conseqüència de les investigacions de la denominada "Operación Lezo", el cognom d'un heroi borbònic de la Guerra de Successió, expert a bombardejar Barcelona. Fastigoses revelacions, per cert, les pràctiques mafioses del suposat periodista, adreçades a protegir lladres i corruptes de la seva corda. Qui, com sempre, tot i la proximitat empresarial mai no es fa ni una taca al vestit és Florentino Pérez.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…