Ves al contingut principal

Diàleg / Envalentits

DIÀLEG. Espanya ha de dialogar, clar que sí, però amb ella mateixa. És la genial afirmació d'un article d'opinió al vell diari que ha fet de Ciudadanos el seu referent, després d'abandonar la condició d'antic far de l'esquerra espanyola. Juan Claudio de Ramon es diu l'autor d'una peça sobre el marc de relacions entre Catalunya i Espanya il·lustrada amb una vinyeta on apareixen individus vestits amb l'uniforme propi dels camps d'extermini nazi i insígnies de l'estrella de David. L'article és excel·lent, una autèntica meravella, per dedicar-lo a tots aquells que encara s'aferren de manera inversemblant a la tercera via. Espanya no farà presoners. A la nostra derrota només seguiria l'arrasament. Hem trencat la baralla i mai més podran tornar a repartir les cartes. Ja no juguem. Bandera negra, com la dels defensors a ultrança de la Barcelona assetjada ara fa poc més de tres-cents anys.

ENVALENTITS. Aquesta setmana la CUP ha fet una passa més en la seva campanya per exigir data i pregunta per al referèndum d'autodeterminació, amb el repartiment de milers de paperetes de vot. Hem passat de la insistència dels cupaires en la necessitat d'esperar els Comuns i evitar que se'n despengin del consens referendari (fet inevitable, una altra cosa seran els seus votants) a empènyer per trencar l'acció del Pacte Nacional pel Referèndum, que perdrà la seva raó d'ésser (un referèndum pactat) tan aviat com s'anunciï des del govern data i pregunta. A Tarragona, la guàrdia urbana va multar un dels activistes amb 500 € de multa per repartir "publicitat" sense permís: l'ofensiva de repressió judicial (tot s'hi val contra l'adversari de la unitat d'Espanya) està fomentant tota mena d'excessos. Tan evident ha estat que fins i tot l'alcalde Ballesteros del PPSOE ha hagut de fer retirar la sanció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…