Vés al contingut principal

Esperança / Incòmode

ESPERANÇA. Un dels elements més divertits de la situació present consisteix a observar com partits d'ordre donen suport al canvi polític més transcendent i profund que és possible ara mateix a Europa, mentre altres formacions suposadament revolucionàries es converteixen en la darrera esperança de l'statu quo dissenyat per l'establisment de sempre per perpetuar-se en el poder econòmic, polític i social, tal qual l'han gaudit durant els darrers quaranta anys, ara només amb un lleu toc de maquillatge. La imatge d'Enric Juliana, subdirector del diari dels Godó, contínuament desfet en elogis davant dels Comuns (o el mateix editorial del diari valorant-ne l'assemblea constituent), arrapats a la defensa de la continuïtat del model, és la millor radiografia d'aquest contrast. Els Comuns parlen a tota hora d'eleccions autonòmiques, amb l'objectiu de substituir el govern actual, és a dir, juguen estrictament en la lliga de l'autonomisme, confiats que podran recollir les restes del naufragi.

INCÒMODE. Més establishment autonomista. Fins i tot han de treure mà de les velles glòries retirades de la política fa dècades. Entrem en els minuts finals del partit i cal posar absolutament tota la carn a la graella. Inclosa la dels pares de la sacro-santa Constitució. La dels qui van començar el negoci de la intermediació entre les 400 famílies i els amos de la metròpoli. Dilluns, Gemma Nierga (la de vostès que poden dialoguin si us plau, però només amb ETA) entrevistava Miquel Roca al "Fora de Sèrie" de TV3. Gran sorpresa, "prime time", minuts de qualitat per al dependentisme a la televisió pública que ens adoctrina. L'exitós advocat dels Borbons llançava un espot a favor del nou partit de l’statu quo (Fernández Teixidó, Muntañola, Cima and Company) i declarava sentir-se incòmode amb l'independentisme. Naturalment, només faltaria. Atesa la trajectòria del personatge, si ell no se sentís incòmode amb nosaltres, seríem nosaltres qui tindríem un problema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…