Esperança / Incòmode

ESPERANÇA. Un dels elements més divertits de la situació present consisteix a observar com partits d'ordre donen suport al canvi polític més transcendent i profund que és possible ara mateix a Europa, mentre altres formacions suposadament revolucionàries es converteixen en la darrera esperança de l'statu quo dissenyat per l'establisment de sempre per perpetuar-se en el poder econòmic, polític i social, tal qual l'han gaudit durant els darrers quaranta anys, ara només amb un lleu toc de maquillatge. La imatge d'Enric Juliana, subdirector del diari dels Godó, contínuament desfet en elogis davant dels Comuns (o el mateix editorial del diari valorant-ne l'assemblea constituent), arrapats a la defensa de la continuïtat del model, és la millor radiografia d'aquest contrast. Els Comuns parlen a tota hora d'eleccions autonòmiques, amb l'objectiu de substituir el govern actual, és a dir, juguen estrictament en la lliga de l'autonomisme, confiats que podran recollir les restes del naufragi.

INCÒMODE. Més establishment autonomista. Fins i tot han de treure mà de les velles glòries retirades de la política fa dècades. Entrem en els minuts finals del partit i cal posar absolutament tota la carn a la graella. Inclosa la dels pares de la sacro-santa Constitució. La dels qui van començar el negoci de la intermediació entre les 400 famílies i els amos de la metròpoli. Dilluns, Gemma Nierga (la de vostès que poden dialoguin si us plau, però només amb ETA) entrevistava Miquel Roca al "Fora de Sèrie" de TV3. Gran sorpresa, "prime time", minuts de qualitat per al dependentisme a la televisió pública que ens adoctrina. L'exitós advocat dels Borbons llançava un espot a favor del nou partit de l’statu quo (Fernández Teixidó, Muntañola, Cima and Company) i declarava sentir-se incòmode amb l'independentisme. Naturalment, només faltaria. Atesa la trajectòria del personatge, si ell no se sentís incòmode amb nosaltres, seríem nosaltres qui tindríem un problema.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas