Ves al contingut principal

Experts / Garanties

EXPERTS. L'última ocurrència de Miquel Iceta (feta negoci per obra i gràcia de Sant Jordi, a veure com li van les vendes, romandrem a l'aguait!) per a evitar que s'apliqui la democràcia a Catalunya és encarregar a un grup d'experts la solució del problema català. Que al gran paladí del règim del 78 se li acudeixi cercar remei en un despatx és d'una coherència total, absoluta. La solució és extraordinàriament viable: que de Ciudadanos al sobiranisme català, tothom s'hi posi d'acord, a partir d'un dictamen cuinat pels de sempre. Preciós. Tant, com la crítica hipòcrita a les noves imputacions de corrupció que minen el poc "prestigi" de Rajoy: si el PSC podia argüir que no l'havia votat, el fet que Miquel Iceta qualifiqués aquell fet d'accident i es comprometés a no repetir-ho, trauen qualsevol credibilitat als seus laments. Perquè encara que amb efecte retardat, el president espanyol també va ser votat pel PSC.

GARANTIES. Debats a les xarxes socials sobre les garanties democràtiques d'un referèndum organitzat per la Generalitat. Costa d'entendre perquè se li nega a la nostra institució la capacitat d'organitzar una cita electoral amb garanties i en canvi no es manté el mateix nivell d'exigència amb l'estat espanyol responsable de bosses de frau important en el vot exterior. Hi ha qui addueix manca de neutralitat, confonent els dies de la campanya i la dinàmica del recompte amb l'actitud del govern. A tots els referèndums haguts i per haver sempre els respectius governs han tingut partit pres: justament és perquè existeix una determinada majoria compromesa a fer-los que es duen a terme. Cal insistir en el contrast punyent entre tanta exigència de rigor contrasta amb la nul·la crítica a un estat que ha fet terrorisme d'estat, organitzat una policia política, interfereix l'acció de la justícia i tria àrbitres constitucionals amb carnet de partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…