Ves al contingut principal

Experts / Garanties

EXPERTS. L'última ocurrència de Miquel Iceta (feta negoci per obra i gràcia de Sant Jordi, a veure com li van les vendes, romandrem a l'aguait!) per a evitar que s'apliqui la democràcia a Catalunya és encarregar a un grup d'experts la solució del problema català. Que al gran paladí del règim del 78 se li acudeixi cercar remei en un despatx és d'una coherència total, absoluta. La solució és extraordinàriament viable: que de Ciudadanos al sobiranisme català, tothom s'hi posi d'acord, a partir d'un dictamen cuinat pels de sempre. Preciós. Tant, com la crítica hipòcrita a les noves imputacions de corrupció que minen el poc "prestigi" de Rajoy: si el PSC podia argüir que no l'havia votat, el fet que Miquel Iceta qualifiqués aquell fet d'accident i es comprometés a no repetir-ho, trauen qualsevol credibilitat als seus laments. Perquè encara que amb efecte retardat, el president espanyol també va ser votat pel PSC.

GARANTIES. Debats a les xarxes socials sobre les garanties democràtiques d'un referèndum organitzat per la Generalitat. Costa d'entendre perquè se li nega a la nostra institució la capacitat d'organitzar una cita electoral amb garanties i en canvi no es manté el mateix nivell d'exigència amb l'estat espanyol responsable de bosses de frau important en el vot exterior. Hi ha qui addueix manca de neutralitat, confonent els dies de la campanya i la dinàmica del recompte amb l'actitud del govern. A tots els referèndums haguts i per haver sempre els respectius governs han tingut partit pres: justament és perquè existeix una determinada majoria compromesa a fer-los que es duen a terme. Cal insistir en el contrast punyent entre tanta exigència de rigor contrasta amb la nul·la crítica a un estat que ha fet terrorisme d'estat, organitzat una policia política, interfereix l'acció de la justícia i tria àrbitres constitucionals amb carnet de partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…