Ves al contingut principal

Fiscalia / Humor

FISCALIA. Una vegada el Constitucional ha quedat arranat per la seva parcialitat manifesta, l'Audència Nacional i el TSJC, força judicial davant del terreny, esdevenen la veritable punta de llança de l'acció repressiva del Regne d'Espanya contra les institucions catalanes. Ha tocat aquesta setmana, per iniciativa de la fiscalia de la colònia, amenaçar una vintena d'empreses vinculades a serveis de tecnologia i hisenda. Com si fóssim a la Guerra de l'Iraq, l'Estat espanyol actua preventivament: ara ja no cal cometre cap delicte, es pot perseguir la intenció més o menys llunyana de cometre'l. Aquesta vegada, perquè Rajoy sap que això va de veres i no serà un segon 9-N, vol intervenir sobre la logística de manera decisiva. I més enllà, sobre els preparatius per fer efectiu de la manera més ràpida, en cas de victòria del sí, el resultat vinculant del referèndum. Potser que caldria com abans la Llei de Transitorietat per a protegir-lo.

HUMOR. El ban publicat per l'alcaldessa Margarida Feliu, davant la notícia que vuitanta militars espanyols transitaran a peu o en vehicle pel seu municipi de Viladrau no té preu. Val la pena llegir-lo. Riure és molt sa. I els desmunta. Cal tractar-los bé, posar-los en contacte amb el 112 si s'hi perden i oferir-los tota mena d'informació sobre el referèndum que farem i que ells no podran en cap cas impedir. Ens dóna una veritable lliçó d'intel·ligència: en aquests mesos que venen no hem de caure en cap mena de provocació, com la que l'exèrcit assaja una vegada i una altra sortint hiperactiu al camp com mai no ho havia fet a Catalunya des de que la va ocupar l'últim cop aviat farà vuitanta anys. Una vegada més, l'humor, el sarcasme fet des de l'aparent ingenuïtat és la forma més demolidora d'abatre l'enemic, especialment si va armat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…