Ves al contingut principal

Inhabilitats / Ous

INHABILITATS. És temps d'anar canviant el xip. Volem exercir el poder amb tots els ets i uts. Aplicar els mecanismes de la sobirania. Anunciem-ho. Aquests dies l'alcalde de Lleida amb el suport de Ciudadanos, Àngel Ros, ha anunciat la seva candidatura a repetir a les eleccions municipals de la primavera del 2019. Està molt bé. Però potser algú (evidentment, no cal des del govern o els grups parlamentaris, però potser sí des dels partits que el donen suport) hauria de fer saber al president del PSC que si té previst intentar impedir al seu municipi el referèndum que es durà a terme per desig àmpliament compartit del poble de Catalunya, potser serà ell qui quedarà inhabilitat i no podrà concórrer. Perquè confio que la Llei de Transitorietat adverteixi tothom que exerceix un càrrec públic a Catalunya que serà fulminantment desposseït si s'atreveix a col·laborar a impedir la decisió lliure dels seus conciutadans.

OUS. Conscient que en aquest àmbit el ridícul era espantós, l'Audiència Nacional ha hagut de plegar veles en la persecució per sedició contra el regidor de Vic Joan Coma i ha optat per retornar la causa al Jutjat de Vic per si existeix desobediència i prevaricació. Afortunadament, el front que buscava desgastar la unitat de l'independentisme a base d'enfrontar la CUP i Junts pel Sí perd gas, substituïda per l'amenaça i la persecució efectiva del Govern en ple, alts funcionaris i empreses subministradores de serveis essencials a l'administració. Cal agrair a Joan Coma la seva valentia. Tots els qui creiem en l'alliberament nacional del nostre poble haurem de sortir al sol i posar-hi el nostre gra de sorra. Hi jugarà la incertesa. És amb això, amb la nostra inseguretat, que jugarà l'Estat com a carta més forta. Ens caldrà sobretot unitat: si anem tots junts trencarem els ous i farem la truita de la República Catalana.

Comentaris

  1. INHABILITAT?..NO HOME NO,EL FARAN "CONSEJERO NACIONAL DEL MOVIMIENTO"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…