Ves al contingut principal

Inhabilitats / Ous

INHABILITATS. És temps d'anar canviant el xip. Volem exercir el poder amb tots els ets i uts. Aplicar els mecanismes de la sobirania. Anunciem-ho. Aquests dies l'alcalde de Lleida amb el suport de Ciudadanos, Àngel Ros, ha anunciat la seva candidatura a repetir a les eleccions municipals de la primavera del 2019. Està molt bé. Però potser algú (evidentment, no cal des del govern o els grups parlamentaris, però potser sí des dels partits que el donen suport) hauria de fer saber al president del PSC que si té previst intentar impedir al seu municipi el referèndum que es durà a terme per desig àmpliament compartit del poble de Catalunya, potser serà ell qui quedarà inhabilitat i no podrà concórrer. Perquè confio que la Llei de Transitorietat adverteixi tothom que exerceix un càrrec públic a Catalunya que serà fulminantment desposseït si s'atreveix a col·laborar a impedir la decisió lliure dels seus conciutadans.

OUS. Conscient que en aquest àmbit el ridícul era espantós, l'Audiència Nacional ha hagut de plegar veles en la persecució per sedició contra el regidor de Vic Joan Coma i ha optat per retornar la causa al Jutjat de Vic per si existeix desobediència i prevaricació. Afortunadament, el front que buscava desgastar la unitat de l'independentisme a base d'enfrontar la CUP i Junts pel Sí perd gas, substituïda per l'amenaça i la persecució efectiva del Govern en ple, alts funcionaris i empreses subministradores de serveis essencials a l'administració. Cal agrair a Joan Coma la seva valentia. Tots els qui creiem en l'alliberament nacional del nostre poble haurem de sortir al sol i posar-hi el nostre gra de sorra. Hi jugarà la incertesa. És amb això, amb la nostra inseguretat, que jugarà l'Estat com a carta més forta. Ens caldrà sobretot unitat: si anem tots junts trencarem els ous i farem la truita de la República Catalana.

Comentaris

  1. INHABILITAT?..NO HOME NO,EL FARAN "CONSEJERO NACIONAL DEL MOVIMIENTO"

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…