Ves al contingut principal

Intern / Irresponsabilitat

INTERN. El president compareixia dilluns a la ràdio pública per explicar el seu viatge llampec als Estats Units. El dependentisme meditàtic i polític català havia intentat embrutar-lo amb les habituals acusacions d’intercanvi de favors: els serfs de l’Estat espanyol creuen que tothom fa el mateix que ells. A les poques hores, Puigdemont rebia dos congressistes nordamericans, un dels quals, republicà de pes, es declarava obertament partidari del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les pressions de l’Estat espanyol i el fet que, com diu la Marta Rojals, tiren més dues bases militars que dues carretes, van fer que a les poques hores l’ambaixada dels Estats Units a Madrid emetés un comunicat, desganat, afirmant que l’afer català és un problema intern espanyol. És el document habitual que una ambaixada estrangera fa públic quan un afer és intern. I mentre el dependentisme suca pà en la seva suposada victòria, el món pren consciència, encara més, que és davant d’un problema internacional.

IRRESPONSABILITAT. Dimarts a la tarda el president convocava tots els agents implicats (PDeCAT, ERC, CUP, presidenta del Parlament i entitats sobiranistes) per analitzar el punt vital on som i demanar unitat. Intentava revertir (sense èxit, com es veuria en poques hores, amb la filtració d’una conversa) una cadena d'irresponsabilitats que no ens podem permetre. La primera, els enfrontaments entre departaments per les passes administratives a fer en la preparació del referèndum, traducció de les habituals desconfiancen que corquen el procés des del primer dia; la segona, la filtració de les desavinences, palesant una manca de discreció que ens pot fer molt de mal en els mesos que venen; finalment, la inocència d’uns mitjans teòricament afins a la voluntat majoritària dels catalans que opten per fer portada d’aquestes batelletes internes. Ens caldrà molta més responsabilitat i intel·ligència en els cinc mesos que ens queden si és que volem guanyar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…