Ves al contingut principal

Intern / Irresponsabilitat

INTERN. El president compareixia dilluns a la ràdio pública per explicar el seu viatge llampec als Estats Units. El dependentisme meditàtic i polític català havia intentat embrutar-lo amb les habituals acusacions d’intercanvi de favors: els serfs de l’Estat espanyol creuen que tothom fa el mateix que ells. A les poques hores, Puigdemont rebia dos congressistes nordamericans, un dels quals, republicà de pes, es declarava obertament partidari del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les pressions de l’Estat espanyol i el fet que, com diu la Marta Rojals, tiren més dues bases militars que dues carretes, van fer que a les poques hores l’ambaixada dels Estats Units a Madrid emetés un comunicat, desganat, afirmant que l’afer català és un problema intern espanyol. És el document habitual que una ambaixada estrangera fa públic quan un afer és intern. I mentre el dependentisme suca pà en la seva suposada victòria, el món pren consciència, encara més, que és davant d’un problema internacional.

IRRESPONSABILITAT. Dimarts a la tarda el president convocava tots els agents implicats (PDeCAT, ERC, CUP, presidenta del Parlament i entitats sobiranistes) per analitzar el punt vital on som i demanar unitat. Intentava revertir (sense èxit, com es veuria en poques hores, amb la filtració d’una conversa) una cadena d'irresponsabilitats que no ens podem permetre. La primera, els enfrontaments entre departaments per les passes administratives a fer en la preparació del referèndum, traducció de les habituals desconfiancen que corquen el procés des del primer dia; la segona, la filtració de les desavinences, palesant una manca de discreció que ens pot fer molt de mal en els mesos que venen; finalment, la inocència d’uns mitjans teòricament afins a la voluntat majoritària dels catalans que opten per fer portada d’aquestes batelletes internes. Ens caldrà molta més responsabilitat i intel·ligència en els cinc mesos que ens queden si és que volem guanyar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…