Vés al contingut principal

Intern / Irresponsabilitat

INTERN. El president compareixia dilluns a la ràdio pública per explicar el seu viatge llampec als Estats Units. El dependentisme meditàtic i polític català havia intentat embrutar-lo amb les habituals acusacions d’intercanvi de favors: els serfs de l’Estat espanyol creuen que tothom fa el mateix que ells. A les poques hores, Puigdemont rebia dos congressistes nordamericans, un dels quals, republicà de pes, es declarava obertament partidari del dret a l’autodeterminació de Catalunya. Les pressions de l’Estat espanyol i el fet que, com diu la Marta Rojals, tiren més dues bases militars que dues carretes, van fer que a les poques hores l’ambaixada dels Estats Units a Madrid emetés un comunicat, desganat, afirmant que l’afer català és un problema intern espanyol. És el document habitual que una ambaixada estrangera fa públic quan un afer és intern. I mentre el dependentisme suca pà en la seva suposada victòria, el món pren consciència, encara més, que és davant d’un problema internacional.

IRRESPONSABILITAT. Dimarts a la tarda el president convocava tots els agents implicats (PDeCAT, ERC, CUP, presidenta del Parlament i entitats sobiranistes) per analitzar el punt vital on som i demanar unitat. Intentava revertir (sense èxit, com es veuria en poques hores, amb la filtració d’una conversa) una cadena d'irresponsabilitats que no ens podem permetre. La primera, els enfrontaments entre departaments per les passes administratives a fer en la preparació del referèndum, traducció de les habituals desconfiancen que corquen el procés des del primer dia; la segona, la filtració de les desavinences, palesant una manca de discreció que ens pot fer molt de mal en els mesos que venen; finalment, la inocència d’uns mitjans teòricament afins a la voluntat majoritària dels catalans que opten per fer portada d’aquestes batelletes internes. Ens caldrà molta més responsabilitat i intel·ligència en els cinc mesos que ens queden si és que volem guanyar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …