Ves al contingut principal

Llotja / Minoria

LLOTJA. Només Florentino Pérez. Pràcticament cap de les empreses de l’ÍBEX35 i ni una de les deu primeres en volum de negoci a Catalunya van ser presents en l’acte de propaganda preparat per Rajoy a Catalunya per anunciar que encara invertiran menys que fins ara. Els qui manen de veritat no estan per històries. La llotja del Bernabeu continua amb el seu projecte de blindatge de Madrid com a capital, lloc de recer dels seus interessos particulars amb un estat, el Regne d’Espanya, posat al seu servei. Que Gerard Piqué hagi parlat clar aquesta setmana, denunciant l’escandalosa parcialitat de la fiscalia espanyola, la flagrant diferència de tracte entre la persecució de Messi i Neymar i la passivitat total en el cas Cristiano Ronaldo, parla de la valentia del lliure català. Si, a més, aquesta vegada, al contrari del que ve essent habitual, la directiva del club no el deixa sol, ja seria fantàstic.

MINORIA. Els parlamentaris que representen el dependentisme al Parlament de Catalunya saben el que es fan. Preparats per a afinar l’estratègia que ha d’aconseguir abatre el resultat del vot popular del 27-S. La tècnica de degradació té dues vessants: victimisme i filibusterisme a parts iguals. Fer el màxim de soroll possible per a evitar la dinàmica pròpia de les majories i minories en una cambra democràtica. En definitiva, porten molt malament reconèixer que, per voluntat expressa de la majoria dels electors catalans, són minoria. La darrera estratègia de la setmana ha consistit a posar en dubte el paper de la presidenta Forcadell en la conducció dels debats: es tracta de degradar al màxim (a base de victimisme i filibusterisme) la seva imatge pública per a preparar el moment de la inhabilitació. Quan arribi, naturalment, amagaran les causes polítiques de fons de l’estocada per a afirmar que s’ho té ben merescut per manca d’imparcialitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…