Ves al contingut principal

Manipulació / Pactar

MANIPULACIÓ. Avança inexorablement el cronòmetre i, amb l'esclat de la primavera, som ja a poques setmanes/mesos del moment crucial de tot plegat. A jutjar per les maniobres de la premsa dependentista espanyola i catalana, es diria que el nivell de desesperació se situa ja en 9 sobre 10 en l'escala d'histèria. "El País" publicava el seu estudi demoscòpic amb preguntes inversemblants i respostes teledirigides adreçades a reforçar una tercera via que no té cap partidari a Espanya més enllà de Podemos. Al dia següent, l'escuder comtal Carles Castro ens oferia un veritable màster en manipulació, en sobre interpretar que tots els qui seríem hipotèticament partidaris d'un referèndum pactat (que tothom sap impossible) automàticament estem en contra d'un d'unilateral; això tot i que la pregunta als enquestats no es formulava en termes d'incompatibilitat. Les enquestes sempre s'han dissenyat per influir en l'opinió pública, però el que veiem aquests dies és digne d'una tesi doctoral.

PACTAR. Fins ara hem sentit els QWERTY exigint un referèndum pactat. Ho ha fet al Parlament i dins el Pacte Nacional pel Referèndum. Fa mesos que van començar a acceptar que, hipotèticament, podrien donar suport a un que fos unilateral, a la vista del tancament en banda del govern espanyol. Aquesta setmana, en entrevista a "Al-Jazeera" l'alcaldessa de Barcelona ha fet una passa que podria ser important. Ha traspassat l'obligació de pacte amb l'Estat espanyol d'abans a després del referèndum. Seria en cas de victòria del sí, que caldria pactar-hi com s'aplica. Aquest canvi habilitaria la Nova ICV a donar suport a un referèndum unilateral, posició en la qual, com ells saben perfectament, es troba la immensa majoria del seu propi electorat. Seria una manera hàbil de gestionar el suport al referèndum sense incomodar del tot els propis votants dependentistes. En les properes setmanes tocarà retratar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…