Ves al contingut principal

Manipulació / Pactar

MANIPULACIÓ. Avança inexorablement el cronòmetre i, amb l'esclat de la primavera, som ja a poques setmanes/mesos del moment crucial de tot plegat. A jutjar per les maniobres de la premsa dependentista espanyola i catalana, es diria que el nivell de desesperació se situa ja en 9 sobre 10 en l'escala d'histèria. "El País" publicava el seu estudi demoscòpic amb preguntes inversemblants i respostes teledirigides adreçades a reforçar una tercera via que no té cap partidari a Espanya més enllà de Podemos. Al dia següent, l'escuder comtal Carles Castro ens oferia un veritable màster en manipulació, en sobre interpretar que tots els qui seríem hipotèticament partidaris d'un referèndum pactat (que tothom sap impossible) automàticament estem en contra d'un d'unilateral; això tot i que la pregunta als enquestats no es formulava en termes d'incompatibilitat. Les enquestes sempre s'han dissenyat per influir en l'opinió pública, però el que veiem aquests dies és digne d'una tesi doctoral.

PACTAR. Fins ara hem sentit els QWERTY exigint un referèndum pactat. Ho ha fet al Parlament i dins el Pacte Nacional pel Referèndum. Fa mesos que van començar a acceptar que, hipotèticament, podrien donar suport a un que fos unilateral, a la vista del tancament en banda del govern espanyol. Aquesta setmana, en entrevista a "Al-Jazeera" l'alcaldessa de Barcelona ha fet una passa que podria ser important. Ha traspassat l'obligació de pacte amb l'Estat espanyol d'abans a després del referèndum. Seria en cas de victòria del sí, que caldria pactar-hi com s'aplica. Aquest canvi habilitaria la Nova ICV a donar suport a un referèndum unilateral, posició en la qual, com ells saben perfectament, es troba la immensa majoria del seu propi electorat. Seria una manera hàbil de gestionar el suport al referèndum sense incomodar del tot els propis votants dependentistes. En les properes setmanes tocarà retratar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…