Ves al contingut principal

Manipulació / Pactar

MANIPULACIÓ. Avança inexorablement el cronòmetre i, amb l'esclat de la primavera, som ja a poques setmanes/mesos del moment crucial de tot plegat. A jutjar per les maniobres de la premsa dependentista espanyola i catalana, es diria que el nivell de desesperació se situa ja en 9 sobre 10 en l'escala d'histèria. "El País" publicava el seu estudi demoscòpic amb preguntes inversemblants i respostes teledirigides adreçades a reforçar una tercera via que no té cap partidari a Espanya més enllà de Podemos. Al dia següent, l'escuder comtal Carles Castro ens oferia un veritable màster en manipulació, en sobre interpretar que tots els qui seríem hipotèticament partidaris d'un referèndum pactat (que tothom sap impossible) automàticament estem en contra d'un d'unilateral; això tot i que la pregunta als enquestats no es formulava en termes d'incompatibilitat. Les enquestes sempre s'han dissenyat per influir en l'opinió pública, però el que veiem aquests dies és digne d'una tesi doctoral.

PACTAR. Fins ara hem sentit els QWERTY exigint un referèndum pactat. Ho ha fet al Parlament i dins el Pacte Nacional pel Referèndum. Fa mesos que van començar a acceptar que, hipotèticament, podrien donar suport a un que fos unilateral, a la vista del tancament en banda del govern espanyol. Aquesta setmana, en entrevista a "Al-Jazeera" l'alcaldessa de Barcelona ha fet una passa que podria ser important. Ha traspassat l'obligació de pacte amb l'Estat espanyol d'abans a després del referèndum. Seria en cas de victòria del sí, que caldria pactar-hi com s'aplica. Aquest canvi habilitaria la Nova ICV a donar suport a un referèndum unilateral, posició en la qual, com ells saben perfectament, es troba la immensa majoria del seu propi electorat. Seria una manera hàbil de gestionar el suport al referèndum sense incomodar del tot els propis votants dependentistes. En les properes setmanes tocarà retratar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.