Ves al contingut principal

Multes / Nebot

MULTES. No sembla que estiguem a l’alçada pel que fa a la denúncia que caldria de tot plegat, tant a nivell inten com extern. La gravetat de l'ofensiva de l'Estat espanyol contra els drets democràtics fonamentals a Catalunya està prenent dimensions de vertigen. No és estrany que el professor Josep Costa conclogui que es difícil trobar un cas de secessió més justificat al món occidental que el de Catalunya. Aquesta setmana, a més de les habituals amenaces al Govern i al Parlament de Catalunya, hem tingut una nova multa (aquesta, de 90.000 euros) contra les dues principals entitats civils de l'independentisme. Entretant, el president i el Govern rebien la cinquena notificació. Puigdemont aprofitava l’ocasió per retratar-se amb els escrits i un “Catalunya endavant” i per a reclamar un nou capteniment: "hem de deixar de pensar amb mentalitat de colònia i començar a fer-ho amb actitud d'Estat". És això.

NEBOT. Desmemoriats, els espanyols demanen l'esclariment de 300 assassinats d'ETA mentre, sense cap rubor, mantenen plenes les cunetes amb desenes de milers de republicans. Ara, el nebot del governador civil de Barcelona entre 1966 i 1969, Tomàs Garicano Goñi, ens diu nazis des de les xarxes socials per voler un referèndum. La deshonestedat del responsable econòmic de Ciudadanos, Luis Garicano, queda novament provada. Aquesta vegada, amb nota, perquè banalitzar el nazisme és un dels pitjors delictes intel·lectuals que es poden cometre. L’allau de retrets, justificadíssims, es tan gran, que l’home es veu obligat a disculpar-se, però com creu que tothom és estúpid, al·lega que se n’ha fet una mala interpretació del seu tuit. No només creu que som uns nazis, sinó també uns ximples que no sabem llegir. Poques hores després el president de Melilla arrodoneix el capítol setmanal d’insults espanyolistes qualiicant els independentistes de “piraos”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…