Ves al contingut principal

Multes / Nebot

MULTES. No sembla que estiguem a l’alçada pel que fa a la denúncia que caldria de tot plegat, tant a nivell inten com extern. La gravetat de l'ofensiva de l'Estat espanyol contra els drets democràtics fonamentals a Catalunya està prenent dimensions de vertigen. No és estrany que el professor Josep Costa conclogui que es difícil trobar un cas de secessió més justificat al món occidental que el de Catalunya. Aquesta setmana, a més de les habituals amenaces al Govern i al Parlament de Catalunya, hem tingut una nova multa (aquesta, de 90.000 euros) contra les dues principals entitats civils de l'independentisme. Entretant, el president i el Govern rebien la cinquena notificació. Puigdemont aprofitava l’ocasió per retratar-se amb els escrits i un “Catalunya endavant” i per a reclamar un nou capteniment: "hem de deixar de pensar amb mentalitat de colònia i començar a fer-ho amb actitud d'Estat". És això.

NEBOT. Desmemoriats, els espanyols demanen l'esclariment de 300 assassinats d'ETA mentre, sense cap rubor, mantenen plenes les cunetes amb desenes de milers de republicans. Ara, el nebot del governador civil de Barcelona entre 1966 i 1969, Tomàs Garicano Goñi, ens diu nazis des de les xarxes socials per voler un referèndum. La deshonestedat del responsable econòmic de Ciudadanos, Luis Garicano, queda novament provada. Aquesta vegada, amb nota, perquè banalitzar el nazisme és un dels pitjors delictes intel·lectuals que es poden cometre. L’allau de retrets, justificadíssims, es tan gran, que l’home es veu obligat a disculpar-se, però com creu que tothom és estúpid, al·lega que se n’ha fet una mala interpretació del seu tuit. No només creu que som uns nazis, sinó també uns ximples que no sabem llegir. Poques hores després el president de Melilla arrodoneix el capítol setmanal d’insults espanyolistes qualiicant els independentistes de “piraos”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…