Ves al contingut principal

Obsessió / Perdut

OBSESSIÓ. Ha estat una empresa estrangera, observadora imparcial, la que finalment ha hagut de denunciar als mitjans l’estratègia deliberada del Govern espanyol consistent a impedir que l’Aeroport de Barcelona-El Prat pugui desplegar les seves ales en llibertat. Es tracta, per tots els mitjans, de defensar el negoci de Barajas com una causa nacional. El llançament per part d’Iberia de Level com a competència de Norwegian en els vols transoceànics de baix cost, respon no pas a la voluntat de fer un servei, sinó a la d’evitar que la companyia escandinava tingui tot el terreny lliure i pugui explotar a consciència les possibilitats de l’aeroport català. Ara fa precisament deu anys, deu, es va celebrar a l’IESE el que es va considerar un acte acadèmic sense precedents, on 800 persones, altament representatives de la societat catalana, van reclamar una gestió autònoma de l’aeroport. I com en tot, som on som.

PERDUT. Titular deliciós, persistent una tarda sencera, la de dimecres, a la versió digital del diari comtal. De mans de l’acreditada ploma dependentista de Leonor Mayor: “Homs pierde su escaño”. Resulta difícil expressar d’una manera més torçada la realitat. Bé, sí, com “El Periódico” al dia següent: “Homs abandona el escaño”. L’exconseller del PDECat, al qual van votar més de 480.000 votants catalans, és forçat a lliurar el seu escó por motius polítics. Es tracta d’un escàndol sense precedents a l’Europa occidental i només comparable a les purgues de la Turquia d’Erdogan, darrerament, el referent de l’Estat espanyol (juntament amb Moldàvia). Per màgia dels titulars dependentistes, però, el cas es converteix en una mena de censura a la indolència d’un diputat que ha “perdut” l’escó, una expressió que fins ara només s’utilitzava quan algú era derrotat a les urnes. Però ja se sap que això de votar a la democràcia espanyola no l’interessa massa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…