Ves al contingut principal

Pactar / Rebaixa

PACTAR. La portaveu d'Unidos Podemos al Congrés espanyol, la diputada Irene Montero, ha demanat al govern espanyol que abandoni el seu entossudiment i pacti un referèndum a Catalunya, atès que és una demana popular que gaudeix d'ampli suport polític al nostre país i contra la qual no es pot contraposar només la repressió de l'aparell judicial de l'estat. A diferència de les giragonses i de la deliberada manca de claredat de la posició dels Comuns a Catalunya, cal agrair una vegada més la netedat de plantejaments i la valentia dels de Pablo Iglesias a Espanya: cal acordar un referèndum per a evitar que finalment es tracti d'una convocatòria unilateral. "Qualsevol govern es deu al seu poble i sempre ha de permetre que els ciutadans s'expressin democràticament per dir el que volen perquè aquesta és la base de la democràcia". Tota una lliçó al puta-i-ramonetisme de la formació encapçalada per Xavier Domènech.

REBAIXA. En política internacional, juntament amb les eleccions presidencials franceses, disputadíssimes, les primàries del PSOE prometen oferir-nos en les properes setmanes emocions fortes. Com s'ho farà la vella guàrdia del partit per a evitar la victòria de les bases que donen suport a Pedro Sánchez? Seieu i prepareu crispetes. De moment, ja hem sabut que el l'exsecretari general defenestrat ha hagut de rebaixar els continguts del seu programa relatius a la seva defensa, timidíssima, d'una Espanya plurinacional. Les enquestes entre els militants del partit denoten que aquest podria ser el seu punt feble, davant l'escomesa del nacionalisme rampant de Susana Diaz. Certament, per molt bones intencions que existeixin, a l'Espanya castellana s'hi acaba imposant la realitat d'una majoria demogràfica incontestable que està encantada de com és el seu país. I per això a nosaltres no ens queda altre remei que marxar ben d'hora i ben lluny.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…