Vés al contingut principal

Partidisme / Submís

PARTIDISME. Les declaracions robades de David Bonvehí, colider del PDeCAT, no han estat un encert. Contribueixen a la divisió dels de davant i al desànim dels qui empenyem des del darrera. Però revelen sobretot una mancança nostra preocupant. De vegades sembla que no sabem a qui ens estem enfrontant, tot i que la campanya repressiva de l’Estat espanyol ja va a hores d’ara per terra, mai i aire. Han estat, sobretot, una demostració de manca de realisme: si el procés fracassa perquè els líders independentistes reculen, no en quedaran ni les engrunes dels partits actuals; si és perquè els nostres adversaris imposen la repressió de manera violenta, no hi haurà ni partits independentistes legals per concórrer, ni institucions autonòmiques a omplir de contingut. Aquesta batalla és decisiva i és a mort. Només hi haurà un supervivent. Convé entendre-ho quan abans per deixar de fer plans alternatius. Els morts ja no necessiten oxígen.

SUBMÍS. El socialista basc Odón Elorza declarava a les xarxes socials sentir-se dolgut pel darrer gir susanista de Miquel Iceta. Certament, durant el cop d’estat que va enderrocar Pedro Sánchez i les setmanes posteriors, el líder dels socialistes catalans va semblar francament descol·locat, lluny del lloc on tocava ser-hi. Des d’aleshores ha tornat a la bona trajectòria per aliniar-se amb el poder. Miquel Iceta només respon a una fidelitat política: la seva cadira. És el que fa que visqui del mòmio sense interrupció des de fa gairebé trenta-cinc anys. El penós i arrossegat m’he equivocat, no tornarà a passar, expressat davant el comitè “federal” del PSOE és el darrer episodi d’una trajectòria basada en una fidelitat i dos principis: la supervivència personal i el manteniment de la dependència de Catalunya; serà interessant contemplar com es concilien quan el naixement de la República Catalana es faci realitat. Sincerament, el veig capaç de tot.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…