Ves al contingut principal

Pluja / Pregunta

PLUJA. Cal felicitar-lo, el fotògraf Sergi Alcázar és autor, probablement, de la foto del procés, juntament amb la dels homes del Pont Aeri i la mítica de Josep Antoni Duran i Lleida esmorzant al famós hotel de Madrid. S’hi veu els representants dels grans mitjans dependentistes del país alliçonats dit en l’aire per la vicepresidenta del govern espanyol. Soraya, amb la seva vehemència habitual, s’adreça a Màrius Carol, Enric Hernández, Xavier Vidal-Folch i Joan Tapia, que miren i callen. Amb el cap mig cot. El dia abans, “La Vanguardia” publica en portada un publireportatge del president Rajoy mirant l’horitzó; el dia després, “El Periódico” parla de “pluja de milions”, tot acatant les ordres. Però com la realitat és cada dia més difícil d’amagar, el 24 hores la bombolla ha rebentat del tot: ningú se’ls creu a Catalunya i tothom demana explicacions a Espanya. Autogol per l’escaire per al govern espanyol i mil lectors menys per als seus diaris a Catalunya.

PREGUNTA. Finalment, encara que de manera conjuntural, el Baròmetre del CEO fa la pregunta pertinent: què votaria vostè en un referèndum demà. I la resposta és categòrica: en tractar-se d’un referèndum sense acord previ, una part del no es quedaria a casa i la victòria del sí seria rotunda: 66 a 34%, amb una participació del 73%. Escac i mat. La pregunta sobre la voluntat abstracta d’independència és també rellevant (el no es reforça), però perd valor pel fet que és difícil de comparar amb enquestes anteriors del mateix organisme: de manera lenta però inexorable, el CEO continua corregint la seva mostra recollint cada vegada més respostes en segments socials teòricament contraris a la independència. Aquesta vegada el nombre d’enquestats amb cap avi nascut a Catalunya salta del 50-52% habitual al 57%. És també la mostra de la història amb menys persones que consideren el català com a llengua pròpia i que la van tenir com a primera parlada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…