Ves al contingut principal

Pluja / Pregunta

PLUJA. Cal felicitar-lo, el fotògraf Sergi Alcázar és autor, probablement, de la foto del procés, juntament amb la dels homes del Pont Aeri i la mítica de Josep Antoni Duran i Lleida esmorzant al famós hotel de Madrid. S’hi veu els representants dels grans mitjans dependentistes del país alliçonats dit en l’aire per la vicepresidenta del govern espanyol. Soraya, amb la seva vehemència habitual, s’adreça a Màrius Carol, Enric Hernández, Xavier Vidal-Folch i Joan Tapia, que miren i callen. Amb el cap mig cot. El dia abans, “La Vanguardia” publica en portada un publireportatge del president Rajoy mirant l’horitzó; el dia després, “El Periódico” parla de “pluja de milions”, tot acatant les ordres. Però com la realitat és cada dia més difícil d’amagar, el 24 hores la bombolla ha rebentat del tot: ningú se’ls creu a Catalunya i tothom demana explicacions a Espanya. Autogol per l’escaire per al govern espanyol i mil lectors menys per als seus diaris a Catalunya.

PREGUNTA. Finalment, encara que de manera conjuntural, el Baròmetre del CEO fa la pregunta pertinent: què votaria vostè en un referèndum demà. I la resposta és categòrica: en tractar-se d’un referèndum sense acord previ, una part del no es quedaria a casa i la victòria del sí seria rotunda: 66 a 34%, amb una participació del 73%. Escac i mat. La pregunta sobre la voluntat abstracta d’independència és també rellevant (el no es reforça), però perd valor pel fet que és difícil de comparar amb enquestes anteriors del mateix organisme: de manera lenta però inexorable, el CEO continua corregint la seva mostra recollint cada vegada més respostes en segments socials teòricament contraris a la independència. Aquesta vegada el nombre d’enquestats amb cap avi nascut a Catalunya salta del 50-52% habitual al 57%. És també la mostra de la història amb menys persones que consideren el català com a llengua pròpia i que la van tenir com a primera parlada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…