Ves al contingut principal

Pluja / Querella

PLUJA. La presentació del projecte de pressupostos del govern espanyol dimarts passat va suposar una autèntica puntada de peu a la boca del president Rajoy. No ha calgut esperar més de set dies per comprovar com la reducció de la inversió que anunciava (i que els mitjans dependentistes catalans convertien en pluja de milions) esdevenia en realitat l'enèsima presa de pèl. Ara resulta que els més de 1.900 milions a invertir en rodalies es transformen en 271 al pressupost 2017. Espectacular. Tot plegat amb un descens (descens!) de 30 MEUR respecte als de l'any anterior, compatible amb un augment de la despesa a la Casa Reial (això si que era necessari!), d'un 32% d'increment en despesa militar i de misèrrimes actualitzacions de les pensions i els salaris dels treballadors públics, tot plegat molt per sota de la inflació. Realment és nota el canvi en profunditat que hi ha introduït el Frente Nacional Naranja.

QUERELLA. L'advocada Ana Stanic, experta en dret comunitari, destaca fa temps que Catalunya hauria de presentar el seu moviment d'emancipació com una dissolució del Regne d'Espanya. Seria la demostració més gràfica que, encara que la història ens digui clarament que és així (per mostra, les reflexions del professor Josep Costa sobre l'absència total de catalans a les altes instàncies des del seu mateix naixement fins ara) l'Estat espanyol és també nostre, com haurem de defensar quan repartim actius i passius. Per això és tan d'agrair la iniciativa del col·lectiu de juristes Drets de querellar-se contra vuit magistrats del TC, sota l'acusació d'un delicte de prevaricació, en permetre de tirar endavant la llei que reformava el tribunal i l'atorgava capacitat sancionadora: consideren que els encartats sabien que aquesta reforma "vulnerava l'estat de dret". Per fer-ho només han hagut de seguir fil per randa els vots discrepants dels altres tres magistrats.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…