Ves al contingut principal

Purga / Revelació

PURGA. El vot en consciència, coherent, de la diputada de Podemos Àngels Martínez, partidària, com gairebé la meitat dels votants de Catalunya Sí Que Es Pot de votar en tot cas en un referèndum unilateral (per cert, un 34,1% diria sí), ha comportat una veritable ventada de retrets, culminada amb l’exigència per part d’Iniciativa d’un càstig exemplar. La diputada, sovint malalta darrerament, va ser objecte públic d’una allau de desqualificacions per part dels seus companys de treball Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachín (aquí, excepcionalment, d’acord entre ells) que haurien estat motiu de comentari en el món de l’empresa; per no parlar, si hagués estat altre el grup parlamentari, de les consideracions de gènere que hi haurien dedicat les gemmes Lienas i Galdón. Ja se sap, però, que en el món dels QWERTY les coses només estan bé o malament només en funció si són ells o no qui les fan.

REVELACIÓ. Enmig de l’eixordador silenci de la premsa dependentista catalana i unionista espanyola, el vicepresident Oriol Junqueras deixava anar el que ha estat un rumor constant dels darrers mesos: amb la incomprensió/indignació total de l’OTAN, que contempla preocupada els moviments de Putin al Mar del Nord i el Bàltic, el Regne d’Espanya ha estat facilitant l’aprovisionament de vaixells russos des de les seves places nord-africanes. I tot plegat, a canvi d’evitar cap posicionament favorable al procés polític que es viu a Catalunya. Aquest capteniment és perfectament compatible amb el vistiplau espanyol, certificat en la darrera visita del president Obama a Espanya, de convertir la de Rota (Cadis) en una de les tres principals bases militars nord-americanes al món. Curiosament, la defensa de la sobirania espanyola contra les urnes catalanes, contempla alhora pèrdues “menors” en contraprestació a les grans potències mundials.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…