Ves al contingut principal

Rescat / Valents

RESCAT. Després de salvar econòmicament les radials de Madrid, amb la injecció massiva de recursos públics (com sabeu, el 16% que som els catalans hi posem el 24% dels ingressos fiscals de l'Estat), cal posar-les novament a negoci dels especuladors de la llotja del Bernabeu. Espanya com a negoci per als de sempre, a costa dels territoris incorporats per via de conquesta. Salta la notícia tot just el mateix dia que ens assabentem oficialment que, a criteri d'Adif, el corredor mediterrani és madriterrani. La via d'accés de la capital a Europa. Veurem com s'ho empassa el País Valencià, on s'està congriant un afartament que pot portar en pocs anys a un qüestionament de la dependència que a data d'avui encara no podem ni imaginar. I encara, també, la setmana que el dèficit de l'Estat espanyol es torna a disparar fins el 3,3% anual, només superat al món desenvolupat pels d'Estats Units i el Japó.

VALENTS. Són víctimes d'una contradicció impossible de resoldre. D'una banda, menyspreen la comunitat política catalana perquè la volen territori conquerit; a la pràctica, l'opinió dels d'aquí no importa, subsumida dins el magma nació espanyola, del qual sempre serem un trist percentatge menor: és per això que ells governen el Regne però són la sisena força electoral a la colònia. De l'altra, els sap greu i volen actuar com si la nostra opinió realment els importés alguna cosa. Per això, ara, a punt d'entrar en la fase decisiva de preparació del Referèndum sobre la independència volen i dolen. Rebutgen participar-hi, però alhora comencen la campanya del no. Per això, el líder popular Xavier García Albiol ha llançat l'eslògan "la Catalunya Valiente": i té gràcia, perquè ser valent amb l'establishment, la llotja del Bernabeu, l'Íbex35, el Tribunal Constitucional, la fiscalia i l'exèrcit just al darrere és de ser molt-molt valent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…