Ves al contingut principal

Separats / Suport

SEPARATS. Res més il·lustratiu que fer les mateixes preguntes, de matèria constitucional, a Catalunya i Espanya, a l'hora de contrastar com ja som dos països diferents. Com només cal que l'estructura política s'adapti a la realitat. El mateix dia que l'enquesta d'en Cuní afirmava que un 86% del mil primers espectadors a contestar de la TV comtal eren partidaris de desobeir el TC i tirar pel dret amb el referèndum unilateral, l'ObSERvatorio de la cadena de ràdio espanyola afirmava que la majoria dels espanyols són partidaris que el seu govern intervingui (encara més) la Generalitat si cal. Els enquestats catalans i espanyols responen de manera diametralment oposada a totes les preguntes, tant les que fan referència a possibles vies de sortida (via referèndum o reformes a Espanya) o "solucions" repressives. Pel que fa al suport al referèndum dades espectaculars al Principat: només un 16,9% s'hi oposa frontalment.

SUPORT. El descontrol espanyol a l'escenari internacional, tot i els esforços d'un immens i caríssim sistema diplomàtic, de les promeses i de les contrapartides, creix dia a dia. El ministre Dastis, mànega en mà, no dóna a l'abast. Aquesta setmana s'ha conegut (i valorat poc) el fet que, segons sembla, un centenar d'organitzacions i partits d'una quarantena de països han signat en el marc del XXI Seminari Internacional de Mèxic una declaració a favor del dret a decidir de Catalunya, amb l'impuls de Joan Josep Nuet (EUiA) i Gabriela Serra (CUP). Entre les forces compromeses, atenció: la més gran del món, el partit comunista xinès. Poca broma. A priori, davant del contenciós del Tibet (i alguna altra regió rebel) no era previsible el suport de la segona economia del món. Probablement, però, els seus interessos a Catalunya, porta d'Europa, hi juguen un paper encara més rellevant per a ells. Espectacular.

Comentaris

  1. COM SI NO EN TINGUESIM PROU AMB ELS DE FORA,VA ERC,DE LA QUE COMENÇO A DESCONFIAR,I FOTLI¡¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…