Vés al contingut principal

Separats / Suport

SEPARATS. Res més il·lustratiu que fer les mateixes preguntes, de matèria constitucional, a Catalunya i Espanya, a l'hora de contrastar com ja som dos països diferents. Com només cal que l'estructura política s'adapti a la realitat. El mateix dia que l'enquesta d'en Cuní afirmava que un 86% del mil primers espectadors a contestar de la TV comtal eren partidaris de desobeir el TC i tirar pel dret amb el referèndum unilateral, l'ObSERvatorio de la cadena de ràdio espanyola afirmava que la majoria dels espanyols són partidaris que el seu govern intervingui (encara més) la Generalitat si cal. Els enquestats catalans i espanyols responen de manera diametralment oposada a totes les preguntes, tant les que fan referència a possibles vies de sortida (via referèndum o reformes a Espanya) o "solucions" repressives. Pel que fa al suport al referèndum dades espectaculars al Principat: només un 16,9% s'hi oposa frontalment.

SUPORT. El descontrol espanyol a l'escenari internacional, tot i els esforços d'un immens i caríssim sistema diplomàtic, de les promeses i de les contrapartides, creix dia a dia. El ministre Dastis, mànega en mà, no dóna a l'abast. Aquesta setmana s'ha conegut (i valorat poc) el fet que, segons sembla, un centenar d'organitzacions i partits d'una quarantena de països han signat en el marc del XXI Seminari Internacional de Mèxic una declaració a favor del dret a decidir de Catalunya, amb l'impuls de Joan Josep Nuet (EUiA) i Gabriela Serra (CUP). Entre les forces compromeses, atenció: la més gran del món, el partit comunista xinès. Poca broma. A priori, davant del contenciós del Tibet (i alguna altra regió rebel) no era previsible el suport de la segona economia del món. Probablement, però, els seus interessos a Catalunya, porta d'Europa, hi juguen un paper encara més rellevant per a ells. Espectacular.

Comentaris

  1. COM SI NO EN TINGUESIM PROU AMB ELS DE FORA,VA ERC,DE LA QUE COMENÇO A DESCONFIAR,I FOTLI¡¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…