Ves al contingut principal

Separats / Suport

SEPARATS. Res més il·lustratiu que fer les mateixes preguntes, de matèria constitucional, a Catalunya i Espanya, a l'hora de contrastar com ja som dos països diferents. Com només cal que l'estructura política s'adapti a la realitat. El mateix dia que l'enquesta d'en Cuní afirmava que un 86% del mil primers espectadors a contestar de la TV comtal eren partidaris de desobeir el TC i tirar pel dret amb el referèndum unilateral, l'ObSERvatorio de la cadena de ràdio espanyola afirmava que la majoria dels espanyols són partidaris que el seu govern intervingui (encara més) la Generalitat si cal. Els enquestats catalans i espanyols responen de manera diametralment oposada a totes les preguntes, tant les que fan referència a possibles vies de sortida (via referèndum o reformes a Espanya) o "solucions" repressives. Pel que fa al suport al referèndum dades espectaculars al Principat: només un 16,9% s'hi oposa frontalment.

SUPORT. El descontrol espanyol a l'escenari internacional, tot i els esforços d'un immens i caríssim sistema diplomàtic, de les promeses i de les contrapartides, creix dia a dia. El ministre Dastis, mànega en mà, no dóna a l'abast. Aquesta setmana s'ha conegut (i valorat poc) el fet que, segons sembla, un centenar d'organitzacions i partits d'una quarantena de països han signat en el marc del XXI Seminari Internacional de Mèxic una declaració a favor del dret a decidir de Catalunya, amb l'impuls de Joan Josep Nuet (EUiA) i Gabriela Serra (CUP). Entre les forces compromeses, atenció: la més gran del món, el partit comunista xinès. Poca broma. A priori, davant del contenciós del Tibet (i alguna altra regió rebel) no era previsible el suport de la segona economia del món. Probablement, però, els seus interessos a Catalunya, porta d'Europa, hi juguen un paper encara més rellevant per a ells. Espectacular.

Comentaris

  1. COM SI NO EN TINGUESIM PROU AMB ELS DE FORA,VA ERC,DE LA QUE COMENÇO A DESCONFIAR,I FOTLI¡¡¡¡

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…