Ves al contingut principal

Sobreactuació / Termini

SOBREACTUACIÓ. El renovat màxim dirigent del PP a la colònia, Xavier García Albiol, s’ha estrenat aquesta setmana traient punta al màxim al “happening” d’Arran, l’organització juvenil integrada a la CUP, davant la seu del partit espanyolista a Barcelona. Sucant-hi pa d’un acte difícil d’entendre, l’exalcalde de Badalona no s’hi ha estat, pel boc gros, de titllar els anticapitalistes de feixistes. Tampoc es pot dir que la majoria de la premsa, inclosa la nostra, hagi aixecat el nivell: parlar de l’escarni com a un “atac” a la seu del PP no sé si acabaria del tot de respondre a la realitat dels fets. Francament, posats a fer, potser hauria estat més valent i productiu intentar ocupar la Delegació d’Hisenda de Barcelona, que no pas oferir carnassa tan fàcil als nostres adversaris polítics. A García Albiol li ha vingut perfecte per denunciar la persecució dels dependentistes a la “Catalunya interior”. Però en què quedem: som no som majoria?

TERMINI. Dilluns, la poblada caverna dels QWERTY a les xarxes socials llançava tota la seva artilleria contra Junts pel Sí per no haver fet la independència en 18 mesos. Són divertits. Els mateixos que dilluns, dimecres i divendres acusen l’independentisme de passar pantalles massa de pressa, dimarts, dijous i dissabte exigeixen declarar la independència ja, ara mateix, que si no han de plegar tots i marxar cap a casa. Estaria bé que dediquessin almenys el diumenge que els queda entre tanta propaganda a reflexionar sobre quan pensen tancar el CIE de la Zona Franca, perquè no han complert el seu compromís d’un referèndum pactat dins el 2016 o el de fer una consulta sobre l’entrada de l’Ajuntament de Barcelona a l’AMI. Arribats a l’etapa final enmig d’una impotència notable davant la majoria independentista que fa camí, exigir una cosa i la seva contrària simultàniament, només per desgastar l’adversari, s’està convertint en costum per a massa gent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…