Ves al contingut principal

Apocalipsi / Calendari

APOCALIPSI. El PSOE, bastió fonamental del Règim del 78, pot entrar, ara sí, després de mesos de tensió congelada, en un compte enrere cap a la seva autodestrucció. Sigui qui sigui que es faci amb la secretaria general, el futur a venir serà catastròfic. Només caldrà contrastar finalment si l'explosió es produeix cap a dins o cap a enfora. Si guanya l'ex-secretari general defenestrat Pedro Sánchez, el partit entrarà en una paràlisi total, amb pràcticament tots els diputats al Congreso en contra i gairebé totes les direccions regionals copades per partidaris de la líder del socialisme andalús; si guanya Susana Díaz, potser amb més cohesió interna, tot apunta a un autèntic enfonsament electoral a la primera oportunitat que es concreti: només la prefereixen un de cada quatre votants socialistes i serà inequívocament identificada com la responsable de fer president Rajoy. Nosaltres ja no ho veurem.

CALENDARI. Poc a poc es va perfilant el detall exacte del cronograma previst des de l'aprovació del full de ruta definitiu al Parlament, la tardor passada, quan el president Puigdemont va superar la moció de censura que va estar a punt d'endur-se el procés a l'altre barri. Ahir vàrem viure intensament el darrer gran acte del Pacte Nacional pel Referèndum. Demà passat el president acudirà a Madrid per fer la darrera oferta de pacte. En les properes setmanes arribarà l'anunci de la pregunta i la data, fet amb el qual entrarem en precampanya al llarg de l'estiu. Per la Diada viurem l'aprovació de la Llei de Transitorietat i la convocatòria simultània del Referèndum amb 1,5 milions de catalans voltant el Parlament. Aquell divendres començarà la campanya i votarem l'1 d'octubre. Aquella nit serà històrica de veritat. I si no és això, aquest timing exacte, s'assemblarà molt.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…