Ves al contingut principal

Barra / Bogeria

BARRA. Presentat no sé sap quantes vegades des del mes de febrer, aquesta setmana hem tingut un nou tast del manifest de juristes dependentistes que demanen a la majoria parlamentària que incompleixi el mandat que els electors li van conferir el 27-S de 2015, per tornar al peix al cove, però sense cove ni peix. Es tracta d'un text demencial, sobretot en el que proposa, completament increïble. El més sorprenent és que l'encapçali i faci de portaveu l'ex-magistrat del Tribunal Constitucional Eugeni Gay. Cal tenir la cara de ciment armat per exigir respecte a la legalitat després d'haver imposat a Catalunya una retallada estatutària que aquí ningú no ha validat amb el vot. Cal ser molt impresentable per amputar la voluntat de la gent i després continuar defensant que no s'atorgui cap mena d'oportunitat d'expressar l'opinió. Cal confiar molt en la memòria de peix del proïsme per creure que no sabem d'on ve i a on va el senyor Gay.

BOGERIA. La inversió de gairebé 4.000 MEUR a la variant ferroviària de Pajares, la que ha d'unir mitjançant l'AVE Astúries i Madrid reduint el viatge en només una hora de les quatre i mitja actuals, és el darrer capítol d'una història, aquí sí, com diria el president de Melilla, d'autèntics pirats. No només perquè ja ha duplicat els costos inicialment previstos en 2004. Tal i com ha destacat El Nacional.cat, dos experts acadèmics en transport i mobilitat, el també diputat Germà Bel i Daniel Albalate, han calculat que en contrast amb el que suposarà la despesa d'amortització de l'obra i els costos operatius futurs, hauria sortit molt més rendible al govern espanyol lliurar als 400.000 usuaris bitllets d'avió de franc. Costaria "només" 26 MEUR anuals. És així de bèstia. Per a acabar-ho d'adobar, algun dia sabrem de totes les irregularitats i amiguets beneficiats, en un traçat que és el més car dels tres que havia proposat Adif.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…