Ves al contingut principal

Bloqueig / Clavegueres

BLOQUEIG. La voluntat de blindar els interessos del centre, encara que sigui amb costos econòmics per als competidors, continua invariable. La consolidació d'Espanya com a la Gran Castella somiada. Mentre les cues als controls de l'aeroport del Prat es reprodueixen invariablement, el ministre de l'Interior té el desvergonyiment d'afirmar al Senat que la Generalitat gestionaria la infraestructura pitjor que ells. Impressionant. No se n'amaguen: els aborígens necessitem ser governats des de la metròpoli. I, entretant, la companyia escandinava Norwegian, a través del seu conseller delegat Bjorn Kjos, no s'està d'afirmar públicament dimarts (tot i negar-ho després sota pressió) que començaria a volar "demà mateix" entre Barcelona i Tòquio si no fos pel veto de l'Estat. Sí, posaré per escrit la frase que tan agrada repetir a l'Andrea Levy més mitinera: sí, Espanya, amb la seva voluntat descarada de beneficiar els de sempre, ens roba oportunitats de riquesa a cada dia que passa.

CLAVEGUERES. Cap gran novetat, en tot cas, dimensionar l'alçada exacta dels personatges implicats, constatar la cara dura del ministre en afirmar que s'hi va assabentar pels mitjans i escoltar amb detall el testimoni esfereïdor del xantatge (amb amenaça a la família inclòs) del banquer andorrà Cierco. En tot cas, tot empaquetadet feia patxoca. El reportatge dedicat per TV3 a l'Operació Catalunya situava diumenge passat a la nit, en tota la seva dimensió, l'escàndol relatiu a la conformació d'una policia política destinada a abatre el procés sobiranista a base de la filtració d'informació certa i falsa, és igual, que pogués tenir un impacte destacat en les campanyes electorals o com a contrapès a les grans mobilitzacions independentistes dels darrers anys. Un cas com aquest, de persecució política per causa estrictament ideològica, tindria conseqüències fulminants a qualsevol democràcia sana. Espanya, si és que en algun moment s'hi va atansar, ara camina en direcció molt contrària.

Comentaris

  1. EL BLOQUEIG DE CUBA,SERA UN JOC DE BALAS,SI TORNEM A "PERDRE".VAN A PAR NOSALTRE,EXACTAMENT IGUAL QUE EL 1939.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.