Ves al contingut principal

Boicots / Capgirar

BOICOTS. Amb una ceguesa difícil de comprendre, el dependentisme s'esforça a presentar els resultats pràctics de les accions de boicot de la diplomàcia espanyola arreu del món com un fracàs de la política exterior del Govern català: exactament, com si tanta mala baba no afectés el benestar i els interessos concrets dels seus conciutadans. Tot s'hi val no pas per guanyar, sinó per fer mal a l'advesari. Des de les seves portades, els bucs insígnia del dependentisme mediàtic català es mostren joiosos i criden a fer-ne més, més i més boicot. Encara, fins i tot, que com en el cas de la missió comercial que catalans i flamencs havien preparat al Marroc, tercers països, com ara Bèlgica, en siguin també víctimes. Salvar l'statu quo passa per davant de tot. I, així, quan arribi el moment decisiu, potser més d'un voldrà passar comptes amb Espanya: el que ara són somriures d'humiliació potser esdevindran plors d'impotència.

CAPGIRAR. La brigada de narcòtics treballa incansablement per mirar d'ennuvolar al màxim el bon judici de la gent. Cal evitar al preu que sigui que pensin amb claredat. Emboirar, capgirar, embolicar la troca. Canviar el sentit de les coses. Buscar sempre intencions ocultes. Aquesta setmana, la medalla d'or se l'endú el gran Enric Hernández, en situar l'independentisme com a responsable de la inexistència d'una tercera via. De fet, ja preparen l'argument definitiu: totes les mesures excepcionals repressives que hauran de prendre seran culpa nostra. L'estratègia recorda la dels acusadors als sumaríssims franquistes: no només els fidels al règim republicà eren jutjats com a revoltats, sinó que fins i tot aquell qui demostrava haver aconseguit salvar algú dels temuts Tribunals Populars era castigat encara amb més virulència, segons el nou poder franquista, perquè demostrava haver tingut poder dins un bàndol maligne. Ni ens imaginem fins a quin punt manipularan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…