Ves al contingut principal

Boicots / Capgirar

BOICOTS. Amb una ceguesa difícil de comprendre, el dependentisme s'esforça a presentar els resultats pràctics de les accions de boicot de la diplomàcia espanyola arreu del món com un fracàs de la política exterior del Govern català: exactament, com si tanta mala baba no afectés el benestar i els interessos concrets dels seus conciutadans. Tot s'hi val no pas per guanyar, sinó per fer mal a l'advesari. Des de les seves portades, els bucs insígnia del dependentisme mediàtic català es mostren joiosos i criden a fer-ne més, més i més boicot. Encara, fins i tot, que com en el cas de la missió comercial que catalans i flamencs havien preparat al Marroc, tercers països, com ara Bèlgica, en siguin també víctimes. Salvar l'statu quo passa per davant de tot. I, així, quan arribi el moment decisiu, potser més d'un voldrà passar comptes amb Espanya: el que ara són somriures d'humiliació potser esdevindran plors d'impotència.

CAPGIRAR. La brigada de narcòtics treballa incansablement per mirar d'ennuvolar al màxim el bon judici de la gent. Cal evitar al preu que sigui que pensin amb claredat. Emboirar, capgirar, embolicar la troca. Canviar el sentit de les coses. Buscar sempre intencions ocultes. Aquesta setmana, la medalla d'or se l'endú el gran Enric Hernández, en situar l'independentisme com a responsable de la inexistència d'una tercera via. De fet, ja preparen l'argument definitiu: totes les mesures excepcionals repressives que hauran de prendre seran culpa nostra. L'estratègia recorda la dels acusadors als sumaríssims franquistes: no només els fidels al règim republicà eren jutjats com a revoltats, sinó que fins i tot aquell qui demostrava haver aconseguit salvar algú dels temuts Tribunals Populars era castigat encara amb més virulència, segons el nou poder franquista, perquè demostrava haver tingut poder dins un bàndol maligne. Ni ens imaginem fins a quin punt manipularan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…