Vés al contingut principal

Boicots / Capgirar

BOICOTS. Amb una ceguesa difícil de comprendre, el dependentisme s'esforça a presentar els resultats pràctics de les accions de boicot de la diplomàcia espanyola arreu del món com un fracàs de la política exterior del Govern català: exactament, com si tanta mala baba no afectés el benestar i els interessos concrets dels seus conciutadans. Tot s'hi val no pas per guanyar, sinó per fer mal a l'advesari. Des de les seves portades, els bucs insígnia del dependentisme mediàtic català es mostren joiosos i criden a fer-ne més, més i més boicot. Encara, fins i tot, que com en el cas de la missió comercial que catalans i flamencs havien preparat al Marroc, tercers països, com ara Bèlgica, en siguin també víctimes. Salvar l'statu quo passa per davant de tot. I, així, quan arribi el moment decisiu, potser més d'un voldrà passar comptes amb Espanya: el que ara són somriures d'humiliació potser esdevindran plors d'impotència.

CAPGIRAR. La brigada de narcòtics treballa incansablement per mirar d'ennuvolar al màxim el bon judici de la gent. Cal evitar al preu que sigui que pensin amb claredat. Emboirar, capgirar, embolicar la troca. Canviar el sentit de les coses. Buscar sempre intencions ocultes. Aquesta setmana, la medalla d'or se l'endú el gran Enric Hernández, en situar l'independentisme com a responsable de la inexistència d'una tercera via. De fet, ja preparen l'argument definitiu: totes les mesures excepcionals repressives que hauran de prendre seran culpa nostra. L'estratègia recorda la dels acusadors als sumaríssims franquistes: no només els fidels al règim republicà eren jutjats com a revoltats, sinó que fins i tot aquell qui demostrava haver aconseguit salvar algú dels temuts Tribunals Populars era castigat encara amb més virulència, segons el nou poder franquista, perquè demostrava haver tingut poder dins un bàndol maligne. Ni ens imaginem fins a quin punt manipularan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…